DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. REST m.
|| 1. Corda gruixuda, com la d'un pou, la que sosté els cadufos d'una sènia, la que uneix les antenes d'un molí de vent, etc.; cast. maroma. Jo enuiaria molts porters a la mar e hauríem los rests que y hauia, Jaume I, Cròn. 160. II restes sive cordes canabi, doc. a. 1307 (RLR, iv, 380). Comprí dos plechs de cordes d'espart appellats rest per a pujar la dita fusta, doc. a. 1441 (Arx. catedral de Val.). Dos rests de quaranta per LXVI sòlidos, dos rests grossos per ormejar, doc. a. 1457 (Arx. Gral. R. Val.). Havia avisat de que el rest que sostén el vèlum Templi de la casa santa era ja inútil, Actes Cap. Seu Mall., a. 1755, f. 238. Són es rests d'una sínia, Maura Aygof. 118. Rest de senyals: corda gruixuda untada de quitrà o d'altra substància, que, encesa, s'empra en els vaixells per a fer senyals a altres vaixells o a terra.
|| 2. Aplec de cordes lligades per la part central (Mall.); per anal., Conjunt de budells aplegats i fermats pel mig (Manacor). Un rest de cordes, Penya Mos. iii, 198.
|| 3. Lligall de sivina cordellada, o de sarments, o de cadena de ferro, que porta fermats els cadufos i volta entorn de la roda d'una sínia (Mall., Men.).
|| 4. Conjunt d'alls o de cebes lligats trenant-ne les fulles (Mall., Men.); cast. ristra.
|| 5. Conjunt de coses enfilades o unides per un cordell que les travessa; cast. ristra, sarta. Un rest de perles qui són XXXIII, doc. a. 1410 (Alós Inv.).
|| 6. Rengle, sèrie de coses posades una al costat de l'altra o una darrera l'altra (Empordà, Garrotxa, La Selva, Maresme); cast. fila, hilera, retahila. «Un rest de pedres fa de passera». «Hi ha dos restos de butaques».
    Fon.: rést (or., val., bal.).
    Etim.: del llatí rĕste, mat. sign. ||1.

2. REST m. ant.
Peça de ferro que anava clavada al costat de la cuirassa i servia per a encaixar-hi el mantí de la llança; cast. ristre. Unes cuyraçes de seguir... les quals són cubertes de atzeytuní negre ab la clavadura daurada, en què ha un rest de ferre daurat, Inv. Anfós V, 160. Corrent ab lança en rest cale poch a poch, Menaguerra Cavaller. Feriren dels sperons ab les lances en los rests, Tirant, c. 52. Lo caualler encontrà a Tirant en una carrera, e ferí'l sobre lo rest, e squillà e no pres, e scorregué el guardabraç dret e lauà-lo-y del tot, Tirant, c. 64. Que sia tinguda per millor llança la que's posarà de la caxa al rest, doc. a. 1577 (BSAL, viii, 87).
    Etim.: derivat postverbal de restar, ‘aturar’.

3. REST m.
Ret per a sostenir-se els cabells les dones (Ferreries).
    Etim.: de ret, modificat per analogia de rest art. 1.

4. REST m. (castellanisme)
Resta, allò que queda; cast. resto. Un tros de mur ibèrich que per ser rest d'un cantó pareix un pilar, Martínez Folkl. i.