DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RESTAR v. intr. o tr.
I. intr.: cast. quedar.
|| 1. Romandre; no anar-se'n; no moure's del lloc on és (per oposició a anar-se'n). Si fos axí com la senyoria vostra diu, crech restaríeu per la amor mia, Tirant, c. 4. Aneu tantost a les posades vostres, car no vull reste negú ab mi sinó Joan, Villena Vita Chr., c. 225. Restant jo dejús aquell pi fins al jorn clar, Vent. Pel. 42. La llibertat dels cims no l'assolia: | restava a vora d'ells, Maragall Enllà 14. a) usat com a refl. (probablement per castellanisme) Lo capità nos digué que ben cert s'haurien restat per prudència a Darnius, Bosch Rec. 283.
|| 2. Subsistir després de la separació d'una o més parts o coses anàlogues. Resta, donchs, a atorgar que nostre Senyor Déu la haja creada, Metge Somni i. Les dites XXV lliures que li restaran de son salari... li sien liurades, doc. a. 1435 (Ardits, i, 334). Aquesta gent que us és restada, yo'n pendré la mitat e vostra senyoria s'aturarà l'altre, Tirant, c. 324. E'n restarà | aprés sa mort | tostemps recort, Spill 8400. Per a mi la vull la virtut que'm resta, Proc. Olives 877. Are leva 8 de 15, resten 7, Aritmèt. 1521. Si algun confrare moria y de aquell restaran fills, doc. a. 1534 (Col. Bof. xli, 356). Si una tomba et resta, sols l'ona sap on és, Atlàntida viii. Encara li restaven una dotzenota d'anys, Víct. Cat., Ombr. 59. Sempre li restava quelcom al pap, Ruyra Parada 16.
|| 3. (acompanyat d'un predicat o d'un complement circumstancial) a) Subsistir en el mateix estat d'abans. Molts se'n batiaren restant-ne jueus dins lur cor, Boades Feyts 75. Tot resta com suara, Víct. Cat. Ombr. 26.—b) Prevenir a una determinada situació o manera d'estar, de la qual no es passa. Jo us ne reste en major obligació e càrrec, Llull Blanq. 4. Perdent a Vós reste desolada sens Fill, Villena Vita Chr., c. 217. Los crestians, tantes batalles com donauen totes les perdien, e los moros restauen victoriosos, Tirant, c. 322. Ab una floreta que us dava la dama, restàveu content, Proc. Olives 326. Sa mare, al restar viuda, havia llogat el piset, Pons Auca 21. | tot resta més buit i més quiet quan s'ha perdut enllà, Maragall Enllà 25. Vaig restar de pedra, Ruyra Parada 32.—c) Deixar de fer-se. Per açò no restarà la batalla, Tirant, c. 17. Tan secretament no's féu, que no restà que los moros ne hagueren sentiment, Tirant, c. 5. Si vós voleu res, no estigau de dir-ho, que no restarà per moneda, Comalada PP 76.
|| 4. refl. Subsistir conservant o retenint una cosa com a seva. a) Amb complement introduït per la preposició amb. Lo qual se'n va restar ab tot l'imperi, Boades Feyts 22.—b) Usat com a tr.: La dona se restà l'enguent per consell de la Verge qui li dix que'l guardàs, Pere Pasqual Obres, i, 47.
II. tr.: cast. restar.
|| 1. Treure una part d'una quantitat; operar una subtracció. Quant serà un jove fet, aprendrà de restar, Ignor. 17. Per poder calcular... lo que a Mallorca li costarà, sumat y restat, aquest cap de fil, Roq. 1.
|| 2. En el joc de pilota, tornar (la pilota tirada pel qui serveix). La pilota... juar-la de modo que agarre la paret de la dreta, que és hon cau la mà esquerra del contrari, de modo que no puga restar, o reste poquet y fluix, Martínez Folkl. i, 73.
    Fon.: rəstá (or., bal.); restá (occ.); restáɾ (val.).
    Sinòn.: I, quedar, romandre.
    Etim.: del llatí restare, mat. sign. I.