Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  restaurar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RESTAURAR v. tr.
|| 1. Tornar posar en bon estat; cast. restaurar. Restaurar un edifici, una pintura, etc.: fer-hi les reparacions necessàries per posar l'obra en l'estat de quan era nova o no deteriorada. Restaurar les forces: refer-les per l'alimentació, pel descans, etc. Per restaurar ço que home hauia perdut per erguyl, Llull Gentil 211. En totes altres servituts que axí són perdudes e depuyx són restaurades e tornades, Cost. Tort. III, xi, 25. Lo cor li fugí e caygué mig viua en terra..., ab molts adiutoris la restauraren e quasi en sopols en son lit la meteren, Curial, i, 15. Per molt que la virtut visiva sia vista debilitada, si l'orgue és reparat, la virtut visiva és restaurada, Metge Somni i. a) Tornar fer que existeixi o que funcioni (una cosa que havia deixat d'actuar, que ja no es feia). Lo fill del rey fonch guarit, de què lo rey s'alegrà molt, e li desplagué hauer licenciat lo torneig, e sí pensà si'l poria restaurar, Curial, ii, 66.
|| 2. ant. Rescabalar, compensar. Si negú los requer... o'ls tol res de lurs cosses..., ço que'l tolre, restaure en XI dobles, Usatges 85. ¿Cuydes tu ab làgremes restaurar ton fet?, Curial, ii, 147.
|| 3. ant. Salvar; evitar que caigui en un dany, en un perill; cast. salvar. Acullí'l una fortuna tan gran..., emperò ab l'ajuda de Déus... restaurà-lo, Muntaner Cròn., c. 172. Volent-me restaurar la vida, Tirant, c. 324. Foren-ne penjats dos e los altres dos foren restaurats, Ardits, ii, 388 (a. 1461). Perquè'm restauren del pregon abís d'infern, Vent. Pel. 22. Perillant en la mar, | e veu lo loch on se pot restaurar, Ausiàs March lxxxi. La una galera trobà's a sobrevent e Déu volgué que pres en una illa petita e allí's restaurà, Tirant, c. 281.
    Fon.:
rəstəwɾá (or., bal.); restawɾá (occ.); restawɾáɾ (val.).
    Etim.:
pres del llatí restaurare, mat. sign. ||1.