DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RESULTA f.
Allò que se segueix d'un fet; conseqüència; cast. resulta. S'usa principalment en plural. Toquen amb ses mans ses resultes des seu modo d'obrar, Alcover Cont. 349. «Això que fas, et durà males resultes». De resultes: com a resultat, a conseqüència. Axò deu esser de resultes de tant d'habitar amb tu, Roq. 4. Especialment: a) Allò que definitivament es resol en una conferència o reunió.—b) La vacant que queda d'un càrrec per ascens del qui l'ocupava.
    Fon.: rəzúɫtə (or., bal.); rezúɫtɛ (Ll.); rezúɫta (Cast., Al.); resúɫta (Val.).
    Etim.: derivat postverbal de resultar.