DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RESULTAR v. intr.: cast. resultar.
|| 1. Produir-se com a efecte o conseqüència d'una cosa. Per varietat de membres a diverses officis deputats resulta elegant bellea de tot lo cors, Ordin. Palat. 8. La virtut que del compost resulta, Ausiàs March cxiii. De axò no resulta per a mi profit algú, Lacavalleria Gazoph. Ha estat de parer que no mos resultaria res de bo, Ignor. 18.
|| 2. Manifestar-se, comprovar-se (esser o haver succeït tal o tal cosa). Puis resultarà tant en benefici de tots, doc. a. 1624 (Segura HSC 239). Quan s'altra va descanviar sa calderilla, resultà que n'hi havia molta de falsa, Roq. 12. La semblansa resultà més fidel, Vilanova Obres, iv, 17. Si el més valent ha de ser lo meu espòs, y resulta el més lleig. Vilanova Obres, xi, 231. Els esforços... resultaren completament inútils, Pons Com an. 159. Resultava un exemplar típic de raça moresca, Rosselló Many. 168. «Aquesta capsa resulta petita».
|| 3. absol., Estar bé, esser bo, produir bon efecte. Deis que si en tenia una altra... no resultava, Oller Vilaniu vi. «Això no resulta!»
    Fon.: rəzuɫtá (or., bal.); rezuɫtá (occ.); rezuɫtáɾ (Cast., Al.); resuɫtáɾ (Val.).
    Etim.: pres del llatí resultare, ‘reflectir-se’, ‘sortir a camí’.