DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RETALLAR v. tr.
|| 1. Tornar tallar. Retallar alguna cosa, tornar a tallar alguna cosa, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. Tallar una cosa en rodó; cast. retajar, redondear. Uns quants grills de ceba retallats a través, Pons Auca 123.
|| 3. Tallar allò que sobra; cast. cercenar, recortar, atusar. Axò s'ha fet retayant un dau en es nostro cementeri, Ignor. 20. Sota el mostatxo retallat, Rosselló Many. 202. Especialment: a) ant. Circumcidar. E si infants nexien, si eren mascles feyen-los turchs e'ls feyen retallar, axí que eren sarrahins, Muntaner Cròn., c. 202. O tu traydor, ratallar te deurien | e que't nomens Alí de Barbaria | per renegar Déu e Santa Maria, Arnau d'Erill (Cançon. Univ. 238).
|| 4. Tallar paper, tela, cuiro, etc., seguint els contorns d'una figura o figures dibuixades, brodades, etc., de manera que resti eliminada tota la part de matèria no continguda dins el dit contorn; cast. recortar. Omplint sa davantera un ram de fuyatges retayats, Ignor. 74.
|| 5. Assenyalar o fer que es vegin ben bé els contorns d'una figura; cast. recortar. Una aureola de color de rosa retallava la silueta de les montanyes, Massó Croq. 59. L'ombra de son cos... fosca i retallada sobre l'or roent de la carretera, Víct. Cat., Ombr. 71.
|| 6. Escurçar un escrit traient-ne fragments; treure fragments d'un escrit per aprofitar-los per a un altre escrit; cast. recortar.
|| 7. ant. Aturar la fluxió d'un líquid; cast. cortar. La èsula e la laureola retayllen lo córer de la sanch, Medic. Part. 160.
|| 8. fig. Malfamar, murmurar d'algú en absència seva; cast. cortar un vestido, despellejar. Són los espies de les escales y retallen als que entren y surten, Vilanova Obres, iv, 124.
    Fon.: rətəʎá (pir-or., or.); retaʎá (occ.); retaʎáɾ (val.); rətəјá (or., mall., eiv.); rətəá (men.).
    Var. ort. (dial.): retaiar, retayar.
    Etim.: de tallar, amb el prefix intensiu re-.