RETENTIR v. intr. Retrunyir. Per lo gran crit qui era en la pregont vall, tota la vall retentia e resonava, Llull Cont. 356, 18. Els crits... pujaven endalt boy retentint per l'escala, Pons Auca 1, 2. Etim.: del llatí *retinnitīre, freqüentatiu de retinnīre mat. sign.
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.