DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RETICÈNCIA f.
Acció de callar una cosa, però deixant-la entendre; figura retòrica que consisteix a deixar incompleta una frase però deixant entendre allò que no es diu; cast. reticencia. Sa absència hauria estat explicada... amb una reticència infamant, Oller Febre, ii, 15. Ja em va semblar que parlava amb alguna reticència, Soldevila Fanny 102. No hauria pogut resistir les expansions, les reticències, la monotonia d'aquella dona, Llor Jocs 89.
    Fon.: rətisέnsiə (Barc.); retisέ̞nsia (Val.); rətisέ̞nsi (Palma).
    Etim.: pres del llatí reticĕntĭa, mat. sign.