DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RETIR (i per castellanisme retiro). m.
Acció de retirar o de retirar-se; lloc on algú es retira; cast. retiro. Aquella fortalesa és un bon retiro en temps de guerra, Lacavalleria Gazoph. Anar-se'n a retir: retirar-se a descansar. Quant sortí de la Sala per anar-se'n a retiro, era un homo nou, Ignor. 53. a) Acció i efecte de retirar-se de la milícia, d'un càrrec, de l'exercici d'una professió. Unic sobrant de roba que la mudança de localitat i el retir professional havien respectat, López-Picó Lleures 156.—b) Paga o sou de la persona retirada. «Avui cobrarem el retir».—c) Retirança. «No és tan bonica com la seva mare, però hi té un retir» (Vall d'Àneu). «Aquests dos nois es donen un tant de retiro» (Empordà).
    Fon.: rətíɾ, rətíɾu (or.); retíɾ, retíɾo (occ., val.); rətíɾ, rətíɾo (mall.).
    Etim.: derivat postverbal de retirar.