DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RETOC m.
|| 1. Toc repetit. Me dan al oir grans retochs, cridant: Vinga 'l caballer sobirà, Febrer Inf. xvii, 71.
|| 2. Acció de retocar, de modificar una cosa per millorar-la, per adaptar-la, etc.; cast. retoque. Lurs pensaments... tots vénen torts..., l'estil bé scur e males arts, tot són brocarts e ab retochs, dits equivochs e amphibòlichs, Spill 8042. Ab una pessa de brocat al mig ab uns retochs de vellut vert, doc. a. 1549 (BSAL, viii, 284). L'argilada, en la qual posaren ambdós les seves mans pecadores a l'hora de fer els retocs, Vidal Mem. 82.
    Fon.: rətɔ́k (Barc.); retɔ̞́k (Val.); rətɔ̞́с (Palma).
    Intens.: retoquet, retocàs.
    Etim.: derivat postverbal de retocar.