DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATRETOPAR v.
|| 1. intr. Tornar topar; topar amb alguna cosa un cos que acaba de topar amb una altra; cast. retopar. Remors que... brunzen, topen y retopen destriant-se, Víct. Cat., Cayres 261. L'aigua que no para de saltironar retopant am les soques de gegantins arbres estimbats, Busquets Montseny 6.
|| 2. intr. Replicar contradient (Empordà); cast. replicar. «No em retopis!»
|| 3. tr. Refutar, combatre amb èxit; cast. batir. Estava disposat a morir-se de gana a truc de retopar una sola vegada la infal·libilitat jurídica del terrible victimari, Bertrana Herois 92.
Fon.: rətupá (or.); ɾetopá (occ.); retopáɾ (val.); rətopá (mall.).
Etim.: de topar, amb el prefix iteratiu re-.