DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RETRACTAR v. tr.: cast. retractar.
|| 1. Tornar arrera allò que s'ha acordat o dit; deixar-ho sense efecte, no executar-ho. Qualque cosa que... serà tractada... o determenada..., per nulla persona reuocar ne retractar no's puxa, doc. a. 1340 (BABL, xi, 375). Si per aventura lo dit pleyt era finit axí com dit és, jamés per aquesta error no's pot retractar, Cost. Tort. I, xii, 1. Aquells qui per peccúnia han ordonades e retractades leys, Metge Somni iii. Volríem consellar e preguar si bonament se podia retractar que no's fes aquesta batalla, Tirant, c. 73. Cert mal e leig | vós me tractau, | car retractau | tot quant yo man. Spill 4360.
|| 2. Retirar formalment allò que hom ha dit; donar-ho per no dit o per fals. Hi no us cal ab mi armar contramina | volent que retracte lo que ja tinch dit, Proc. Olives 546. a) refl. Vós sou estat condemnat de retractar-vos públicament, Lacavalleria Gazoph. Em retracto del que t'he promès, Oller Febre, ii, 101.
    Fon.: rətɾəktá (Barc.); retɾaktáɾ (Val.); rətɾəttá (Palma).
    Var. ort. ant.: retrectar (Coll. Dames 1000).
    Etim.: pres del llatí retractare, mat. sign.