DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RETREURE o RETRAURE v.
I. || 1. tr. Tirar endarrera, tornar una cosa cap a si doblegant-la, reduint-la, encollint-la; cast. retraer, retirar. Y allí's mostren bé les caualleries | retraure y empènyer fermant los talons, Proc. Olives 1194. a) refl. (i ant. intr.) Fer-se enrera; cast. retraerse. Pensat com se devia retraure l'infant baix per ço que no estigués pus alt que son senyor, Sermons SVF, ii, 19. En la temor se retrau la calor natural de les parts exteriors a les parts de dins, Albert G., Ques. 34. Soptà'l de grans colps ab l'atxa e axí'l féu retraure fins a l'altre cap de la liça, Tirant, c. 73. Pensant que Curial donàs loch a retraure, segons la usança dels cauallers errants, feu se atràs, Curial, ii, 25.
|| 2. Separar, apartar algú o alguna cosa del lloc on estava; cast. retirar. a) refl. o intr. Anar-se'n d'un lloc, sobretot del lloc on es treballa, on es mou o actua, on es té comunicació amb els altres; cast. retraerse, retirarse. La filla féu retraure en una cambra ab Isabel, Paris e Viana 19. Anà a retraure al dit castell, Carbonell Ex. Joan II, c. 6. S'era retret en aquesta deserta habitació, Tirant, c. 4. Retreure's (i ant. retreure, intr.) les tropes: anar-se'n del lloc que ocupaven, davant la pressió dels enemics; cast. retirarse. Los moros se dexaren de batallar e retraent-se pujaren-se'n en un mont, Tirant, c. 329. Nèstor... no podent sinó ab tarts passos dels enemichs retraure's, Corella Obres 5. Tocar o Sonar a retraure: (ant.) sonar el toc de retirada. Lo marquès tantost manà les trompetes sonar a retraure, e tothom s'apartà, Curial, i, 32. Tantost vol que cesse, tocant a retraure, Viudes Donz. 141.—b) tr., fig. Apartar d'un mal, d'un perill. Vixcha, donchs, Ecuba, puix la mort sola de misèria la pot retraure, Corella Obres 20.—c) refl. o intr., fig. Apartar-se de mals, de perills, de comunicació que es considera perillosa. Retrau tu mateixa de vicis e de pecats, Oliver Exc. 52. Yo'm son retreta e no'm cur de vanitats, Curial, ii, 130.
|| 3. tr. Dissuadir, fer que algú no faci allò que pensava fer; cast. retraer. En esta manera porien retraure a Blanquerna de la voluntat que havia, Llull Blanq. 6. No és nostre voler retraure nostre fill d'actes grans e honorables, mas d'empènyer-Jo-y, doc. a. 1405 (Anuari IEC, v, 572).a) refl. Renunciar o tardar a fer allò que es pensava o es podria fer. Per què't retraus de levar-me la vida?, Alegre Transf. 53. Almenys deus pensar de retraure't de la guerra pensant en los sdeuenidors perills, Tirant, c. 338. Y no se retreurien de concórrer, Roq. 7.—b) Retirar-se, allunyar-se temporalment un partit, col·lectivitat, etc., de les seves funcions.
|| 4. intr. o tr. Tenir tendència, estar acostat (a tal o tal qualitat o manera d'esser); tenir semblança, semblar (a tal o tal cosa); cast. tender, parecerse, asemejarse. Los cavalls... que vénguen de bon pare e de bona mare, car és la bèstia que més retrau et tira a sa natura, Pere IV Cavall. 42. Borts... són fort luxuriosos, retraent a la rael d'on ixen, Eximenis Reg. 140. Quant lla orina serà negra e tira un poch en color de fum e retrau a color blanqua, Micer Johan 324. La tela de gra de raym [del ull]... és negre e retrau la color del cel, Alcoatí 15. No y ha animal ningun que tant semble ni retraga al pare, Dieç Menesc. ii, 3.
II. tr.
|| 1. Relatar, declarar allò que altri ha dit abans; cast. referir, relatar. Retrau mon senyor sent Jaume, que fe sens obres morta és, Jaume I, Cròn. 1. Començaren los missatgers de retraure sa missatgeria a la resposta, Jaume I, Cròn. 123. Aprés açò fo retret tot a Saul, com un infant hauia en la ost qui hauia dit que auciria lo gigant, Serra Gèn. 106. Tots mos secrets | hagué'ls retrets | tost en publich, Spill 2896.
|| 2. Anomenar o esmentar una cosa passada o present per fer-hi fixar especialment l'atenció; cast. nombrar, citar, sacar a relucir. Com pot esser que amor no enaga en nosaltres que retragam e recontem denant los vostres enemichs les bonees e les vertuts qui són en vós, Llull Cont. 146. De nostre poncellatge l'albada allà retrèiem, Atlàntida vi. Tot lo dia retreu es seus rebesavis y conta lo que ells feren, Ignor. 23. Sembla que li dolgui que retraguin los seus mèrits, Vilanova Obres, iv, 167. Especialment: a) Esmentar els defectes o mancaments d'algú o els favors que hom li ha fet i a què no ha correspost; cast. echar en cara, reprochar. Si nuyl hom a judeu ni a sarahí batiat... retrau sa lig ni'ls apella renagat ni tressalit, Usatges 92. Sàpies que... no't retrau lo peccat ni t'impropera lo beniffici, Canals Arra 151. ¿Què farem, que per tostemps serà retret a nós e als nostros per tot lo món ço que nós havem fet?, Serra Gèn. 243. Ell me ha retret los serveys que ell me avia fet, Lacavalleria Gazoph. Sos records perfidiosos li retreuen lo passat, Picó Engl. 47.
III. intr. Tornar treure, rebrotar (Mall., Men.); cast. retoñar. «Al·lotets, 'nem-mos-ne a jeure | i deixem-lo reverdir, | que ara n'he afinat un bri | que de baix torna retreure» (cançó de segar, Mall.).
    Fon.: rətɾέwɾə (or.); retɾáwɾe (occ., val.); rətɾέ̞wɾə (bal.).
    Conjug.: segons el model treure.
    Var. form. ant.: retraer (Desclot Cròn., c. 167); retreer (Desclot Cròn., c. 140); retrer (Llull Cont. 146, 23; Muntaner Cròn., c. 134; Pere IV, Cròn. 78); retrayre, provençalisme (Am. f. conf. p. 505; Febrer Par. xxviii, 82).
    Etim.: del llatí retrahĕre, mat. sign. I.