DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RETRIBUIR v. tr.
|| 1. ant. Donar una cosa en paga o correspondència d'una altra que s'ha rebut; cast. pagar. Si no'ls pots repudiar, retribuex-li amor per la amor que't porte, Canals Arra 133. ¿Què us retribuiré, Senyor, per aquestes coses?, Metge Somni ii. De aquella [glòria] deuem retribuir infinides gràcies a nostre Senyor Déu, Tirant, c. 27.
|| 2. Pagar, satisfer un deute (material o moral); cast. retribuir. a) Amb complement directe indicador de la feina, servei, favor, etc., per la qual es paga. Déus seria fort injust, car no retribuhiria a cascú ço que mereix, Metge Somni i. No'm sé en quina manera retribuir te pusca la honor que... m'as feta, Curial, i, 23. Amb una caridat que sols Déu les pot retribuir, Ignor. 24.—b) Amb complement directe indicador de la persona a qui es dóna la paga. «L'Estat retribueix malament els professors». «Els obrers del camp avui estan ben retribuïts».
    Fon.: rətɾiβuí (or., bal.); retɾiβuí (occ.); retɾiβuíɾ (val.).
    Conjug.: segons el model partir.
    Etim.: pres del llatí retribuĕre, mat. sign.