DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REUMÀTIC, -ÀTICA adj.
|| 1. Pertanyent o relatiu al reumatisme; que pateix de reumatisme; cast. reumático. Los splenètichs e malencòlichs arat són fets reumàtichs, Cauliach Coll., vi, 1a, 1. Casi tothom se quexa de dolor reumàtich, Ignor. 6. a) subst. m. Reumatisme. «En fer temps humit, ja em torna agafar el reumàtic».
|| 2. Humit, malsà per l'excés d'humitat (or., occ.); cast. mohoso, húmedo. Con alscunes cases voltades, les quals an pocs espirayls, ne raumàtigues [sic], Arn. Vil. ii, 108. Dorma en loch fresch e scur e no y haja negun brogit, emperò guard-se que'l loch no sia reumàtich, Arn. Vil. ii, 214. Ayre reumàtich: Mucidus aer, Lacavalleria Gazoph. Aquest lloch put a reumàtich, ibid. La fortor a reumàtich se'ls posava al nas a la poca estona, Pons Auca 106.
    Var. vulg.: romàtic (No s'en temen des dolor romàtich, Ignor. 13; Rep un culte vergonyant en un recó d'un petit altar amagat i romàtic, Espriu Anys 122).
    Fon.: rəwmátik (or., bal.); rewmátik (occ., val.); rumátik (or., men., eiv.); romátik (occ., mall.).
    Etim.: pres del llatí rheumatĭcum (<gr. ῥευματικóν), mat. sign.