Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  reunir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REUNIR v. tr.
Posar juntes diverses coses o persones; cast. reunir. Aquell cors fon reunit ab la ànima, Villena, Vita Chr., c. 236. A dalt tenim reunit lo tribunal, Vilanova Obres, xi, 39. D'ençà que m'era reunit amb els meus companys, Ruyra Parada 26. a) Posseir juntes diverses qualitats. Una persona que reunesca ses triples condicions, Roq. 2.
    Fon.:
rəwní (or., bal.); rewní (occ.); rewníɾ (val.).
    Conjug.:
segons el model partir.
    Etim.:
de unir, amb el prefix intensiu re-.