DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATREUNIR v. tr.
Posar juntes diverses coses o persones; cast. reunir. Aquell cors fon reunit ab la ànima, Villena, Vita Chr., c. 236. A dalt tenim reunit lo tribunal, Vilanova Obres, xi, 39. D'ençà que m'era reunit amb els meus companys, Ruyra Parada 26. a) Posseir juntes diverses qualitats. Una persona que reunesca ses triples condicions, Roq. 2.
Fon.: rəwní (or., bal.); rewní (occ.); rewníɾ (val.).
Conjug.: segons el model partir.
Etim.: de unir, amb el prefix intensiu re-.