DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REVELAR v. tr.: cast. revelar.
|| 1. Manifestar, fer conèixer (allò que estava ocult). Qui aquestes causes revelarà, aia la tersa part, doc. a. 1284 (RLR, iv, 361). Saviea me revelava lo massa e lo poc, Llull Blanq. 36. Ni'm revelau vostres secrets, Spill 4374. Especialment: a) Manifestar Déu alguna cosa per inspiració sobrenatural. Sènyer, qui la vostra sancta Trinitat revelats a tots aquells qui us volets, Llull Cont. 317, 22. En la qual lig és estada reuelada a Moysès la creació del món, Llull Gentil 91. S'irriten y encaboten negant ses veritats que Déu ha revelades, Ignor. 39.
|| 2. Donar indicis que fan conèixer una qualitat, una propietat, etc. El seu caràcter estudiós i el seny que en les seves converses revelava, Oller Vilaniu 38. La finesa i subtilitat d'alguns conceptes, que revelaven en son autor una penetració profunda, Pons Com an. 52.
|| 3. fotogr., Fer visible la imatge impresa en la placa fotogràfica.
|| 4. refl. (dial.) Acudir-se a l'enteniment o a la memòria; revenir una idea, un record (Tortosa); cast. ocurrirse. «Quan l'han renyat, no n'ha fet cas, però ara se li revela i es posa a plorar».
    Fon.: rəβəɫá (or.); reβeɫá (occ.); reveɫáɾ (Cast., Al.); reβeɫáɾ (Val.); rəvəɫá (Camp de Tarr., bal.).
    Var. ort. ant.: revellar (Ausiàs March xviii); reuellar (Eximplis, ii, 173).
    Etim.: pres del llatí revēlāre, mat. sign.