DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REVEREND (ant. escrit també reverent), -ENDA adj.
|| 1. Digne de reverència; cast. reverendo. Disputen ab los hòmens scientífichs e de reuerenda letradura, Curial, iii, 1. a) Títol que es dóna als sacerdots, i que antigament es donava també a seglars de gran dignitat. A son molt char e reverend frare, Pere IV, Cròn. 165. Ay mestre molt reuerent, Turmeda Diuis. 5. Ordenada per lo molt Reuerent Mestre Mossèn Corella, Passi cobles 150.—b) m., substantivat, amb el significat de ‘capellà, sacerdot’. Aquell bon reverend se n'hauria passat ben bé de bona gana, Oller Vilaniu 195.—c) Esser el reverend dimoni: esser molt deixondit, extraordinàriament apte per a tal o tal cosa (Mall.). Que ets el reverent dimoni o vols fer bancarrota, Ignor. 8. Aqueys lerrouxistes són el reverent dimoni, Aurora 254.
|| 2. Reverendes, f. pl.
Qualitats o títols que fan un home digne de reverència; lletres dimissòries que un bisbe dóna als seus súbdits per a ordenar-se a una altra diòcesi; cast. reverendas. L'oncle, unflat com un cuiro, y en tantes reverendes com un Pare de Província, Rond. de R. Val. 37.
    Fon.: rəβəɾén (Barc.); reβeɾént (Val.); rəvəɾént (Palma).
    Var. form. femenina (incorrecta): reverend (Sor Ysabel de Billena, Reuerend Abadessa e mare nostra, dedica. de la Vita Christi).
    Intens. superl.: reverendíssim, -íssima.
    Etim.: pres del llatí reverĕndus, mat. sign. La grafia antiga reverent ha d'evitar-se perquè produeix confusió amb l'adjectiu reverent (<reverĕnte).