Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. revestir
veure  2. revestir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. REVESTIR v. tr.
|| 1. Tornar vestir, o vestir damunt un altre vestit; cast. revestir, sobrevestir. a) Amb complement directe indicador de la persona a qui es posa el vestit. Se revestí per cantar la missa, Llull Blanq. 59. Lo senyor arquebisbe... revestí's a dir la missa, Muntaner Cròn., c. 297. Puys espau e ab gran devotió revesten-se pus copiosament que'l papa quant deu missa celebrar, Metge Somni iii. Amb tal mantell al veure's revestida, Verdaguer Flors Mar. 93.—b) Amb complement directe indicador del vestit que es posa. Axí com yo'm despulle aquestes vestidures reals, e les vist e pose sobre lo pare hermità, axí 'm despulle de tot lo meu regne e senyoria, donant e reuestint-lo sobre lo pare hermità, Tirant, c. 17.
|| 2. fig. Cobrir d'alguna cosa, especialment com a protecció o adorn; cast. revestir, cubrir. V pessas de arxets qui són revestits de fulles, doc. segle XIV (Aguiló Dicc.). En cascun encasament una tuba en sos pilars reuestits, doc. a. 1499 (BSAL, viii, 381). Revestir de pedra picada una paret: Parietis externam frontem quadrario lapide vestire, Lacavalleria Gazoph. Ametlers que es revesteixen | de flor y fruit primerench, Aguiló Poes. 75. Per amagar el rastre ho revesteixen de brossa, Pons Auca 127.
|| 3. fig. Fer que algú o alguna cosa tingui tal o tal qualitat, tal manera d'esser; Adquirir tal qualitat o manera d'esser; cast. revestir. a) refl. Toca de tot, d'àngel e d'om e brut, | segons de qual tal nom ha merescut, | e si de tots, de tants és revestit, Ausiàs March cxxiii. La noia reculà... esforçant-se a revestir-se de serenitat, Oller Febre, ii, 11. Santiago es revestí de valor i... regalà un quadro al vell, Pla Rus. 52.—b) tr. amb complement directe indicador de la qualitat que s'adquireix. Revest aquesta processó un caràcter ben especial, Alcover Cont. 191. L'encís sexual que havia de revestir tota ella, Caselles Mult.39.
    Refr.

—«Capellà revestit, escolà espera»: es diu al·ludint a la vesta de neu que queda en els arbres, i que, no caient, fa esperar que tornarà nevar (Pallars).
    Fon.:
ɾəβəstí (or.); reβestí (occ.); revestíɾ (Cast., Al.); reβestíɾ (Val.); rəvəstí (Tarr., bal.).
    Conjug.:
segons el model vestir.
    Etim.:
del llatí revestīre, mat. sign. ||1.

2. REVESTIR v. tr., vulgarisme,
per revertir. «Som s'arrendador d'aquesta possessió, però jo l'he revestida a un altre» (Mall.). Lo Sr. canonge Moragues revest el torn de oficiar a son coadjutor, Actes Cap. Seu Mall. a. 1748, f. 362.