DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REVEURE v. tr.
Tornar veure; cast. rever, volver a ver. No podia reveure on io entràs, Febrer Purg. xxviii, 24. Allí a Gentil podrem reveure un dia, Canigó ix. Especialment: a) Revisar, tornar examinar una cosa. Seria bé lo savi concell de Cent tornàs a reveurer, Ordin. Univ. 1629, 4. Que se revejan los comptes de la sacristia, Actes Cap. Seu Mall. 1756, 409.—b) A reveure: fórmula exclamativa de comiat afectuós. A reveure, ramellet de flors, Roq. 26.
    Fon.: rəβέwɾə (or.); reβéwɾe (occ.); rəvέwɾə (Tarr., Maó); rəvə́wɾə (Ciutadella, Mall., Eiv.).
    Conjug.: segons el model veure.
    Etim.: del llatí revĭdēre, mat. sign.