DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REVIFAR v. tr.
Donar nova vida; fer adquirir nou vigor o vitalitat; cast. reavivar, reanimar. Com si un raig de sol tornés a revifar-lo, Pons Auca 16. La bruytosa corrent del Freser semblava revifar més y més encara l'ayre, Oller Pil. Pr. 31. Revifarem el ble de les llanternes, Carner Lluna 106. a) refl. Tornar a la vida; adquirir nou vigor o vitalitat; cast. reanimarse, revivir, rehacerse. M'acut al pensament si algú dels enterrats no és encara mort... y es revifa, Guimerà Jqt 125. Nostre jove es revifava respirant a plens pulmons els humits efluvis, Vayreda Sanch nova 19.
    Var. form.: revivar.
    Var. ort.: rebifar (L'esperança ja em torna a rebifar el foch de mon pit, Collell Flor. 13. Lo pobre pacient se rebifà, Bosch Rec. 313). Aquesta forma rebifar apareix en els diccionaris Labèrnia i Ferrer Parpal amb els significats del castellà «emberrincharse, respingar», i també com a significant «negar-se, tot rondinant, a fer lo que se li mana» (Labèrnia-S. Dicc.); apareix també rebifar com a reflexiu en el Vocabulari Rossellonès de C. Grandó amb el significat de «respondre, redreçar-se»; per aquests significats, cal relacionar rebifar amb el fr. se rebiffer, ‘eixorivir-se’, que és dubtós que tingui el mateix origen que revifar (vegeu el paràgraf Etim., final d'aquest article).
    Fon.: rəβifá (or.); reβifá (occ.).
    Etim.: del llatí vg. *revīfare, variant del llatí revīvefacĕre (forma documentada), ‘fer reviure’. No és convincent l'opinió exposada en BDC, xix, 35, segons la qual la forma originària seria el fr. rebiffer d'origen onomatopeic, i revifar portaria la v per ultracorrecció deguda a haver-se relacionat amb viu. Ens costa molt de creure que revifar hagi de separar-se etimològicament de la variant revivar, i fins i tot la dificultat semàntica que s'ha al·legat (que el significat de «fer resistència, enravenxinar-se» no pot conciliar-se amb l'etimologia refivefacĕre) ens sembla poc forta, puix que sembla natural relacionar amb el retorn a la vida l'adopció d'una actitud d'irritació o de rebel·lia per part d'una persona que apareixia sotmesa i com mancada d'energia vital per a resistir.