DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REVOLT
I. adj. (f. -OLTA) Remogut, agitat en desorde; cast. revuelto. Posé-la a ell agroada e revolta, Febrer Inf. xvi, 111. I els antres tenebrosos d'aquella mar revolta, retronen i s'escruixen, Atlàntida viii. La serralada del Corb com una onada revolta, Massó Croq. 78. A les ribes de calma dic el dia revolt, Bartra Evang. 39. Els dimonis perseguien l'al·lotea revolta, Rosselló Many. 157.
II. m.
|| 1. Girada, canvi de direcció; desviació sobtada de la línia recta; cast. revuelta. A s'entrada de s'estació fa un revolt molt sech, Ignor. 11. En un revolt del camí, Ruyra Parada 30. «Mira quins revolts que fa aquell cavall!» (Bal.).
|| 2. a) Arc, element de construcció corbat, sobretot el que corona un portal o finestra; cast. arcada.—b) Volta que sosté els escalons d'una escala. Escala ab revolt: Scalae fornicatae, Pou Thes. Puer. 65 vo.
|| 3. Marge petit i corbat per a sostenir la terra a un arbre (Mancor).
|| 4. Volta que fa el tocador d'era al voltant d'aquesta (Mall.); cast. vuelta.
|| 5. Revoltell de l'era (Manacor, Vilafr. de B.).
|| 6. fig. Agitació, capgirament de l'orde; desorde; cast. revuelta. «Si posen aquesta contribució, diuen que hi haurà revolt». Anar en revolt o Estar en revolt: anar o estar una cosa en gran agitació. Aquella casa, abans tan quieta i reposada, i ara tota en revolt i dins un marruell esglaiador, Alcover Cont. 39.
|| 7. Fer revolts: fer esforços per aconseguir una cosa (mall.).
    Fon.: rəβɔ́ɫ (or.); reβɔ́ɫ (occ.); reβɔ̞́ɫt, revɔ̞́ɫt (val.); rəvɔ̞́ɫt (bal.).
    Etim.: del llatí vg. *revŏltum, var. de revŏlūtum, supí de revŏlvĕre ‘capgirar’.