Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  revolta
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REVOLTA f.
|| 1. Girada, canvi de direcció; desviació de la línia recta; volta repetida; cast. revuelta. Hi fan les revoltes a voltes tamanyes, Proc. Olives 656. Fent voltes y revoltes mentres mos embalsamava s'olor de senyorida, Ignor. 44. Revolta d'un camí, d'un riu, etc.: cada canvi de direcció del curs d'un camí o d'un corrent d'aigua. Per les serres, per les pujades y les revoltes, Oliver Obres, i, 203.
|| 2. Acció de voltar repetidament; especialment, a) Acció de fer voltar el cos damunt les mans (Ulldecona. Calp); cast. voltereta.
|| 3. Element de construcció corbat, sobretot el que corona un portal o finestra; cast. arcada. Les revoltes de la dita finestra estavan en perill de caure, doc. a. 1389 (BSAL, ii, 107). Hi ha de les revoltes dels portals de les cambres del celler XVIII pesses, doc. any 1431 (Est. Univ. x, 132).
|| 4. Agitació, capgirament de l'orde; desorde; cast. revuelta. Seran moltes revoltes, Turmeda Prof. 51. Ara 'm voleu cercar reuolta e desbarat, Vent. Pel. 32. Portar en revolta: mantenir en agitació, en avalot. «Aquest polític porta en revolta tot el poble».
    Fon.:
rəβɔ́ɫtə (or.); reβɔ́ɫta, reβɔ́ɫtɛ (occ.); revɔ̞́ɫta (Cast., Al.); reβɔ̞́ɫta (Val.); rəvɔ̞́ɫtə (bal.).
    Var. ort.
ant.: rebolta (Proc. Olives 185, Spill 10564).
    Etim.:
forma femenina de revolt.