DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REVOLTAR v. tr. o intr.
I. || 1. intr. o refl. Fer voltes repetides; voltar insistentment; cast. girar, voltear. Les fades anit dansen a la lluna, volten y revolten fent un eixam ros, Riber Sol ixent 121. Per l'àer buyt la viu venir reuoltant-se de la finestra avall, Curial, iii, 71. Lo sol atura més sobre ells quant se revolta sobre lurs caps, Albert G., Ques. 55.
|| 2. tr. Fer donar una volta o voltes, capgirar; cast. voltear. «Revoltarem les campanes, perquè és festa grossa». a) fig. O Déu, mercè! Revolta'm ma natura, | que mala és, Ausiàs March, cv.
|| 3. tr. Fer que una cosa doni voltes sobre ella mateixa, caragolar; cast. enroscar, ensortijar. S'era feta pentinar revoltant los cabells al cap, Corbatxo 59. a) refl. Donar voltes sobre si mateix, caragolar-se; cast. enroscarse.
|| 4. intr. Seguir un revolt, desviar-se de la línia recta, del camí més curt; cast. rodear. Passatger hi va haver que se'n va anar a revoltar per sa porta de Jesús, Ignor. 13.
|| 5. tr. Envoltar, estar o posar-se al voltant d'una cosa; cast. rodear, circuir. Palma no estarà sempre revoltada de murades, Ignor. 8. Una figuera | que revolten, per sant Pere, | els infants enllepollits, Salvà Poes. 92. a) refl. Posar-se al voltant d'una cosa o persona. De borinos un esbart | revoltats entorn de mi, Ignor. 18.
|| 6. tr. Revoldre, posar unes coses amb les altres, barrejar-les; cast. revolver. a) fig. Estes paraules contemplareu y revoltareu per vostra memòria, doc. a. 1533 (Aguiló Dicc.).
II. tr.
|| 1. Fer alçar contra l'autoritat; alçar en sedició; cast. sublevar. No la volia obeyr, ans se reuoltaua malament contra ella, Serra Gèn. 24. Molts desmendats e bendejats qui van per ylla... trebellant en reuoltar altre vegada la terra, doc. a. 1527 (BSAL, vii, 432).
|| 2. Provocar un fort sentiment d'indignació; irritar intensament; cast. sublevar. «El que em revolta és veure que es burlen de mi».
    Fon.: rəβuɫtá (or.); reβoɫtá (occ.); revoɫtáɾ (Cast., Al.); reβoɫtáɾ (Val.); rəvoɫtá (mall.); rəvuɫtá (Tarr., men., eiv.).
    Etim.: intensiu de voltar amb el prefix re-.