DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RIBERA f.
|| 1. Vora del mar, d'un riu o d'una altra gran extensió d'aigua; cast. orilla, ribera. Donamus vobis quod faciatis uno molino in ipsa ribera de Francholí, doc. a. 1150 (Rev. Biblgr. Cat. iv, 27). En una bella ribera d'aygua estaua un bell arbre, Llull Felix, pt. v, c. 2. Batent tota la ribera entrò a Cepta, Muntaner Cròn., c. 31. No sien enteses les heretats que són en la ribera deués l'aygua, doc. any 1344 (BABL, xii, 57). Aquells de la ribera de Sincha entrò a Tortosa, Desclot Cròn., c. 2. Lo camí per on anaua era ribera de la mar, Eximplis, ii, 292. La mar que du ses ones d'argent a tes riberes, Llorente Versos 47.
|| 2. Terra pròxima a un riu; comarca que s'estén a ambdós costats d'un riu; cast. ribera, cuenca. Per les riberes e per los prats haurà moltes fonts, Llull Gentil 283. Los lochs nostres de la ribera de Segre, doc. a. 1377 (Miret Templers 440).a) Vall, depressió pregona entre muntanyes, pel fons de la qual passa un riu (Cardós).
|| 3. Riu, corrent d'aigua permanent (Ross., Conflent, Ripollès, Empordà); cast. río. «La Tet és una ribera que passa per Prada». De tant que murmureja la ribera, | entendreix als seus llavis d'escumera, Brazès Ocells 46. a) fig., hiperb., Gran quantitat de líquid que corre. Escampaven una ribera de vi, Alm. Ross. Cat. 1923, p. 3. Y de la sanch de les dones, | riberes ne correran, cançó pop., ap. Milà Rom. 208.
|| 4. Sala d'una adoberia, dins la qual passa aigua corrent on es remullen i netegen els cuiros. Treballar a ribera: treballar en la dita sala o departament.
Ribera: topon. a) Ribera d'Ebre: comarca travessada de NO. a SE. pel riu Ebre i situada entre el Camp de Tarragona, la Terra Alta, el Baix Aragó, el Maestrat i el Mar Mediterrani; la seva capital és Tortosa.—b) Ribera del Xúquer: comarca del País Valencià, travessada pel riu Xúquer, des d'Antella fins a Cullera: la seva capital és Alzira.—c) Ribera de Tastavins: subcomarca del Baix Aragó, de llengua catalana, que travessa el riu Tastavins i comprèn els municipis de La Portellada, Fórnols, Ràfols, Font-d'espatla, Pena-roja, Mont-roig i Torre d'Arques.—d) Ribera d'Algars: subcomarca del Baix Aragó, de llengua catalana, que rega el riu Algars i comprèn els municipis de Calasseit, Arenys d'Algars, Lledó d'Algars i Cretes.—e) Ribera d'Isàvena: subcomarca del Ribagorça aragonès regada pel riu Isàvena; és de llengua catalana i comprèn els municipis de Les Paüls, Nerill, Espés, Calvera, La Torre de la Ribera, Serradui, La Pobla de Roda, Roda, Queixigar, Monesma, Castigaleu, El Güell i Llasquarre.—f) Ribera de Sió: comarca que comprèn els municipis de Florejacs, Guissona, Ivorra, Massoteres, Les Pallargues, Sant Guim de la Plana, Torrefeta, Montgai, Preixens, Agramunt, Donzell d'Urgell, Ossó, Puigverd d'Agramunt.—g) Ribera Salada: subcomarca que comprèn els municipis de Bassella, Castellar de la Ribera i Odèn.—h) Ribera de Cardós: poble situat a la vall de Cardós (Pallars Sobirà).—i) Ribera: nom de diversos poblets agregats als municipis de Castanesa (Ribagorça), Cornudella (Ribagorça), Meià, Castellar de N'Hug, etc.
Ribera: llin. existent a Cadaqués, Cornellà, Berga, Barc., Valls, Anserall, Aramunt, Oropesa, Cast., Val., Alberic, Pego, Elx, Al., Mall., etc.
    Fon.: riβéɾə (or., bal.); riβéɾɛ (Ll.), riβéɾa (Andorra, Tortosa, País Valencià).
    Intens.:—a) Augm.: riberassa.—b) Dim.: ribereta.—c) Pejor.: riberota.
    Etim.: del llatí rīparĭa, ‘propi de la riba’.