Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. ric
veure  2. ric
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. RIC, RICA adj. i subst. m. i f.: cast. rico.
|| 1. Que té molts diners o posseeix grans béns. Los reys e'ls prínceps són honrats sobre tots hòmens e són pus rics e pus poderoses que altres hòmens, Llull Cont. 111, 16. Leyda que és una rica ciutat, Desclot Cròn., c. 1. Macina ne fo rica aprés tostemps, Muntaner Cròn., c. 65. El franc és bastat, si bé és pobre, e l'auar és freturós si bé és rich, Jahuda Dits, c. 23. No és cosa en lo món tan intollerable com fembra rica, Metge Somni iii. En la fèrtil, riqua e delitosa illa de Anglaterra, Tirant, c. 2. Hi hagué pobres i rics, Alcover Poem. Bíbl. 16.
|| 2. Que posseeix en abundància (tal o tal cosa). De virtuts fo pus rica e pus noble que nuyla altra creatura, Llull Gentil 199. Yo staua contenta, honrrada y seruida, | y rica de robes ab l'altre marit, Viudes Donz. 451. Al altar és consagrada | rich d'harmonies y llums, Costa Trad. 51. Y el veya rich d'heroisme, Salvà Poes. 141. Coves riques en detalls, Rosselló Many. 99.
|| 3. De gran preu, fet de materials costosos o amb treball valuós. Honor mils se coué ab sàuies paraules que ab richs vestiments, Llull Fèlix, pt. iii, c. 3. Una spasa de nostra coronació qui era fort rica e molt noble, Pere IV, Cròn. 105. Riqas peras praciosas, Graal 167. La Comtessa li donà tres anells molt richs, Comalada PP 10. Vull veure les riques festes, Costa Poes. 34.
|| 4. Molt bo; abundant de bones qualitats. Per fer una altre leuadura molt bona e rica, Flos medic. 164. Puix sab de richs versos texir fina seda, Viudes Donz. 504. Me prenien per un navili... que, ple de rics aflaires, los joguinosos aires... empenyien, Atlàntida vii. Un rich menjar després de la becada és lo becadell, Bosch Rec. 323.
|| 5. El ric i el pobre: nom que es dóna a una constel·lació formada per dos estels visibles, un més resplendent que l'altre (Banyoles, Lledó d'Empordà).
    Loc.
—a) Esser ric com el grill: esser aparentment ric, però realment pobre. Es diu per al·lusió al so ric-ric produït pels grills i que fa que aquests insectes sien anomenats ric en alguns dialectes.—b) Si és més ric, que sopi dos cops: es diu despectivament referint-se a algú que vol fer ostentació d'esser més ric que els altres (Pineda).—c) Viure ric i morir pobre: es diu d'algú que viu aparentment com si fos ric, però en morir queda patent la seva pobresa (Empordà).
    Refr.
—a) «Com més rics, més guits» (Vic); «Com més rics, més rucs» (Pinós).—b) «Home ric, mal enemic».—c) «A l'home ric (o «Al fill del ric»), no li toquis el vestit»: significa que és perillós posar-se en desacord amb la gent rica.—d) «El ric sempre té raó».—e) «Al ric que cau, el sostenen; al pobre, l'empenyen».—f) «Al ric pegaràs, i cridarà; al pobre pegaràs, i callarà».—g) «No hi ha més mal ric que el qui ha estat pobre».—h) «Déu no et faci mai tan ric, que no coneguis ton amic»; «Quan som rics, no havem tingut amics».—i) «Del vell el consell, i del ric el remei».—j) «A ric no deguis, i a pobre no prometis».—l) «A casa de dona rica, ella mana i ella crida» (Tortosa); «A casa de dona rica, ella va a sa processó i ell repica» (Men.): significa que en els matrimonis de dona rica amb home pobre, la dona sempre sol comandar.—m) «A la casa que Déu els vol rics, dóna primer les xiques que els xics» (Urgell, Segarra).—n) «Qui per tot dia va bonic, o és molt pobre o és molt ric»: significa que per a anar sempre ben vestits, o cal tenir molts diners o cal tenir on demanar-ne (Vallès, Penedès).—o) «Qui vol ser ric massa aviat, abans de l'any és penjat»: significa que el qui s'afanya a arreplegar diners per mitjans il·lícits, aviat sol acabar malament.—p) «Del que llancen molts rics, pobres n'anirien tips».
    Fon.:
rík (en tots els dialectes); ríс (Palma, Manacor, Pollença, Felanitx).
    Intens.:
—a) Augm.: ricàs, ricarro, ricatxo, riquíssim.—b) Dim.: riquet.—c) Pejor.: ricot.
    Antòn.:
pobre.
    Etim.:
del germ. reiks, ‘poderós’.

2. RIC m.
|| 1. Onomatopeia del so que produeixen els grills. No s'ou lo pich del llenyatayre, los rachs de la granota, los richs dels grills cadells, Verdaguer Jov. 216.
|| 2. Grill (Eiv.). Tot hi riu: es sol, sa fonteta, es aucells, es rics, Macabich Dial. 20.
    Loc.

Del ric al rac: de sobte, inesperadament (val.).