DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. RIS m. ant.
Rialla. Dix... que son plor tornaria en benanança, e los ris de auarícia tornaria en plor, Llull Felix, pt. viii, c. 27. Nostre senyor Jesuchrist, lo qual és ris e joch e goig de vida eternal, Arn. Vil. i, 162. Ton ris és plor e ton plorar contenta, Pere Torrella (Cançon. Univ. 171). Mon ris o plor qualque d'ells me seguesqua, Ausiàs March liv.
    Etim.: pres del llatí rīsu, mat. sign.

2. RIS ant. part. pass.
de riure. (V. riure).

3. RIS m. ant.
Arròs. Cargua de ris, doc. a. 1252 (Capmany Mem. ii, 20). Riz e amenles, la carga dóna de reua IIII diners, doc. a. 1287 (RLR, iv, 375). Mantega, ris, amelles, doc. any 1295 (RLR, v, 87).
    Etim.: del gr. oryza, mat. sign.

4. RIS m.: cast. rizo.
|| 1. Floc de cabells o pèls caragolats. Ses atlotes del dia | amb tants de rissos y flochs, Roq. 22. Pels riços que li pengen del capsal, Costa Trad. 145.
|| 2. Teixit en el qual un segon ordit forma baguetes o anelletes de pèl més o menys rectes o inclinades sobre el fons d'aquell, molt atapeïdes i curtes en els velluts arrissats, i més llargues i aclarides en alguns teixits de fantasia i en altres d'ús domèstic, com les tovalles russes i certs articles de tovalles per a bany (Pons Ind. text.).
    Intens.: risset, rissàs, rissot.
    Etim.: pres del cast. rizo, que és un italianisme.

5. RIS m., nàut.
a) Tros de cordeta que, juntament amb altres de consemblants, cosits a la faixa de rissos, serveix per a aferrar un tros d'una vela llarga, és a dir, exposada al vent, reduint-ne l'extensió; cast. rizo.—b) Cadascun dels trossos d'una vela que es poden aferrar per mitjà dels dits trossos de corda; cast. rizo.—c) Faixa de rissos: cadascuna de les rengleres de rissos que porta una vela; en les embarcacions llatines se'n diu tercerol.
    Etim.: del fr. ris, mat. sign., mot d'origen escandinau.

6. RIS
Llin. existent a Barc., Alcarràs, Corbins, etc.