Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  riscla
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RISCLA f.
|| 1. La canya o part llenyosa del cànem i del lli, deprés de trossejada i separada de la fibra (Conflent, Ripollès, Balaguer, Urgell); cast. agramiza, cañamiza, arista, tasco.
|| 2. Ascla, estella despresa d'un tros de llenya en asclar-lo (Maestrat); cast. astilla.
|| 3. Esquerda de fusta clavada a la carn (Vall d'Àneu, Maestrat, Morella); cast. astilla. «El fuster s'ha clavat una riscla a la mà».
|| 4. ant. Tros de fusta molt prim i flexible, que es pot doblegar fins a unir-se els dos caps i formar un cercle. Una capsa petita de riscla, en la qual havia entorn mige onze de gingebre, doc. a. 1437 (BABL, xi, 152). Una capsa de riscla pintada, plena de papers, doc. a. 1764 (Marjal, 1923, 27).
|| 5. Peça llarguera de fusta, doblegada fins a unir-se els seus extrems i formar un cercle, que constitueix el bastiment d'un sedàs, d'un erer, d'un porgador o garbell; cast. aro. Una riscla de sedàs, doc. a. 1485 (arx. Cúria Fumada de Vic). (En aquest significat, riscla és femení al Principat i les Illes, i és masculí—pronunciat i escrit riscle—al País Valencià).
|| 6. Peça de fusta flexible que, doblegada fins a unir-se els dos extrems, constitueix un cercle que serveix de caixa a les moles del molí fariner per evitar que la farina s'escampi pels costats; cast. aro, caja. En aquest significat, riscla és femení a gran part del Principat i a les Balears, però és masculí (pronunciat i escrit riscle) al Ripollès, al Pallars i al País Valencià. Per dos pots [=posts] se han comprat pera fer lo riscle, doc. a. 1716 (arx. de Montblanc). Dins el riscle hi ha la mola bolandera, Scriptorium, juny 1925.
|| 7. Cercle de suro, de fusta o de vímens, que es posa a la part superior del cossi o bugader per donar-li més capacitat i evitar que el lleixiu vessi (Empordà, Pla de Bages, Organyà); cast. aro.
|| 8. Cercle de fusta que es posa al coll de la part interior de les bótes de taronges perquè el fons no passi per avall (Sóller).
|| 9. Llistó flexible que serveix de motlle per a traçar línies corbes i per a mesurar curvatures (Val., Mall.); cast. cercha.
    Fon.:
rísklə (pir-or., or., bal.); rísklɛ, f. (Urgell); rískla, f. (val.); rískle, m. (occ., val.).
    Etim.:
del llatí *aristŭla, dim. de arista, ‘aresta’.