DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RODO m.:
V. ròdol.

1. RODÓ (arcaic rodon o redon, i dial. redó).
I. adj. (f. -ONA).
|| 1. De figura circular o esfèrica; cast. redondo. Mantell de pluuia tot redon, doc. a. 1288 (Miret Templers 362). Lo qual loch és dintre lo cor de la terra, qui és redona, Llull Doctr. Puer. 98, 2. De formes redones en natura se seguex cors redon, Llull Arbre Sc. ii, 363. La corona, que és tota rodona, Muntaner Cròn., c. 298. Fa-les inflar e estar tan plenes, rodones e plantades en los pits, Metge Somni iii. Lo qual és rodon e copat, Inv. Anfós V, 163. Tirant féu fer una capça redona de ferro, Tirant, c. 300. La figura del pèl que és esser lonch e redó, Albert G., Ques. 65. Pus rodones tinch les anques que un tonell, Coll. Dames 92. Y fas voltes més redones que sa flor d'es girasol, Ignor. 41. Un rostre grassàs, rodó, lluentós, Ruyra Parada 18. Ball rodó: dansa en què els balladors van agafats per les mans i formant un cercle. Perque a redona dança | veu baylar sos companyons, Turmeda Diuis. 28. Totes les altres feren un ball redó, Villena Vita Chr., c. 52. Taula rodona: la taula dels cavallers del rei Artur, i també certs jocs cavallerescs medievals (sobre els quals V. taula); per ext., taula on mengen plegats tots els hostes d'una fonda o posada.
|| 2. per ext.: a) Limitat per una línia corba, encara que no closa; cast. curvo, redondo. Portal rodó: el portal amb arc.—b) De figura que s'acosta o sembla a la circular o esfèrica (per oposició a llarguer). Llenya rodona: la tallada a trossos curts i gruixuts, en contraposició a les feixines que només són rama o branques. Volian la major part fos llenya redona, així de pi com de alsina, doc. a. 1789 (Aguiló Dicc.).
|| 3. Fart, sadollat de menjar; fig., fart, molt cansat d'una cosa (bal.); cast. harto, saciado. Si es vespre sa vedella no ve ben redona, sabràs jo qui som, Alcover Rond. i, 73. «Déu n'assacii qui en té ganes, | de menar parei major, | que jo n'estic més redó | que un malalt de fer quartanes» (cançó pop. Mall.).
|| 4. fig. Complet i exacte, sense que hi manqui ni hi sobri res; cast. redondo. El compte és ben redó, Penya Mos. 58. Vint-y-cinch lliures redones, netes y esporgades, Roq. 17. Nombre rodó: nombre expressat en unitats d'un orde donat, sense tenir en compte les unitats d'ordes inferiors. Per un ral no serem més richs ni més pobres... Seran set pessetes rodones, Pons Auca 111. Estar rodó el cel: estar núvol en tota l'extensió que es veu (Mall.). Viatge rodó: el que acaba en el mateix punt d'on ha començat. «El Rayo», aquell llautet que emprava un mes en cada viatge redó, Ignor. 22. Día rodó: dia fener situat entre dos dies de festa (Empordà, Men.).
|| 5. fig. Que rutlla o funciona bé, així com cal. Lo batle... fa anar les gents redones, e sens armes, e les fa star pla, de què stam molt contents, doc. a. 1443 (arx. mun. d'Igualada).
|| 6. Rodó o En rodó: en tota l'extensió del perímetre d'una cosa, d'una persona; cast. redondo, en redondo. a) Girar en rodó: girar fent mitja volta. Jóvens gentils... los carrers lauren, | mouen cantons, | girant redons, Spill 200. Girant la mirada en rodó com qui cerca quelcom, Vayreda Puny. 232. Nos féu girar en redó més que depressa, Rosselló Many. 49. «Vós, Mare de Déu del Mont, | gireu-vos tota rodona: | veureu la plana de Vic, | la meitat de Barcelona» (cançó pop., ap. Butll. C. Exc. Cat. xi, 192). No girar rodó: fig., no tenir el cap clar, no pensar encertadament (Empordà).—b) Tallar en rodó: tallar una cosa de manera que se separi completament de l'altra part a què estava adherida. Alçà la spasa e donà-li tan gran coltellada al muscle dret, que tot lo braç li leuà en redó, Tirant, c. 372. Encara que em tallessin lo cap en rodó, Vilanova Obres, xi, 134.—c) Caure rodó: caure completament i sense oscil·lacions; caure feixugament. Ja cauen morts en redó, Penya Mos. iii, 110.—d) Aturar-se o Parar en rodó: aturar-se sobtadament, sense vacil·lacions. Fa una reverència, es despedeix del públich y para en rodó, Vilanova Obres, iv, 279.—e) Dir una cosa en rodó: dir-la decididament, sense vacil·lar ni pal·liar-la. «M'han dit que no en rodó».
II. Rodó, m. Nom de diversos objectes que tenen figura circular o esfèrica o que estan limitats per una línia o superfície corba. Lo redó del genoll, Esteve Eleg. Especialment: a) Cadascuna de les rodanxes de fusta que hi ha a les vores de les cames de l'art de pescar i que serveixen per a facilitar l'acció de tirar avant l'art pel fons de la mar, mentre pesquen (Blanes).—b) Part de la quilla del llagut, on s'inicia la corba de la roda (Mequinensa); la part de la cinta del llagut de la part de cambra i sama (Móra la Nova).—c) Volta molt pronunciada del curs del riu (Mequinensa).—d) Biga poc treballada, que conserva per un costat la forma corbada del tronc d'on ha estat tallada (Pallars, Conca de Tremp, Tortosa, Calasseit). VIII trossos, ço és, VI rodons y II costers d'àlber e de pi, doc. a. 1465 (Butll. C. Exc. Cat. xxxviii, 216).—e) pl. Faldes de dona compostes de dues parts unides horitzontalment per un copinyat (Mancor, Binissalem).—f) pl. Adob de calces que va des del turmell fins a la punta (Mall.). Posar rodons: posar el peu nou a una calça, quan està espatllat.—g) Cada un dels semicercles de tela que fa el cosit d'una vànova (Mall.).—h) Òrgan genital de les ovelles i cabres (Tamarit de la L., Roda).—i) ant. Testicle. Tres coses engenren hom: un longuet e dos radons, Libre de tres, 27.
III. Al rodó, o A la rodó, o Tot lo rodó: al voltant. «El tro es va sentir una hora a la redó» (Valls). «Per tot lo redó de la casa hi havia aigua» (Camp de Tarr., Mall., Men.). Que en lo redó de la torre hàjeu de fer ballesteria, doc. a. 1540 (Hist. Sóller, ii, 58). Se posaven just as mitj des carrer per tot lo redó, Roq. 9. No n'hi ha cap que li arrib una hora al redó, Alcover Cont. 3.
Rodó (i ses var. Redó i Radó): llin. existent a Gir., Calonge, Fortià, Jafre, Masavelles, Esparreguera, Monistrol de M., Arenys de Mar, Badalona, Barc., Sort, Vinaròs, Alcalà de X., Cervera del Maestrat, Palma de Mall., etc. Hi ha la variant arcaica Rodon, conservada com a cognom a Barc., Cabrera de Mataró, Cardedeu, Sabadell, Valls, Selva del C., etc., i la var. Redon a Castell de Cabres, Xiva de Morella, Alginet, etc.
    Loc.—a) Fer rodó: fer campana, deixar d'anar a escola o a la feina (Empordà); cast. hacer novillos. Apa, que tinc d'entrar a estudi.—... Fes rodó, coi!, fes rodó, avui!, Ruyra Pinya, i, 18.—b) Fer com els polissons, que fugen quan estan redons: es diu quan algú que ha estat convidat a menjar s'acomiada del qui l'ha convidat (Mall.).
    Fon.: ruðó (or); reðó (occ., val.); rəðó (bal.); ruɾó (alg.); ruðón (pir-or.).
    Intens.: rodonet, -eta; rodonot, -ota; rodoníssim, -íssima.
    Var. ort. ant.: radó (Graal 84).
    Etim.: del llatí rotŭndu, mat. sign. I, || 1. La forma redó, molt estesa en català, representa una forma llatina vg. *retŭndu produïda per dissimilació i per la influència del prefix re-.

2. RODÓ m.:
V. roldó.