DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATRODA f.: cast. rueda.
I. || 1. 
Peça circular rigida, de poc gruix relativament al seu radi, capaç de girar al voltant d'un eix i destinada a posar en moviment un vehicle o una màquina; pot esser massissa, formant un disc, o bé estar formada d'un cercle exterior unit per barres o varetes a una peça circular fixada a l'eix. En axí com tota la roda de l'alarotge se mou a formar les hores e'ls punts, Llull Cont. 365, 7. Trestornà les rodes de les carretes en fons de mar, Serra Gèn. 69. Continuava rient... amb un riure ronc i trontollós com soroll de roda de carro, Ruyra Parada 28. Roda dentada: la que té la seva superfície exterior guarnida de dents per a encaixar amb les d'una altra roda o pinyó a la qual transmet o de la qual rep el moviment. Roda angular, o Roda d'angle, o Roda cònica: la que té les dents en angle de 45o respecte de l'eix de rotació, per a transmetre el moviment mitjançant una altra roda que volta sobre un eix que fa un angle de 90o amb el de la primera roda. Roda de cadell: la que, a més d'esser dentada, té les dents inclinades. Roda mestra, o Roda principal, o Roda motriu: la que transmet el moviment a les altres peces d'una instal·lació mecànica. Roda de fricció: la roda no dentada que serveix per a retardar per fricció el moviment de la màquina de què forma part. Roda caterina: la més grossa de dues rodes dentades combinades. Roda plena: roda de carro antic, sense raigs. Roda borda: cada una de les de darrera, en els vehicles de quatre rodes. Roda del timó: roda coberta amb la qual el timoner fa moure el timó d'un vaixell. Roda dels pintes, del molí: la roda de fusta que, col·locada quasi verticalment dins el molí i engranant amb la llanterna, transmet el moviment al mecanisme de les moles. Roda de la sínia, o roda de l'aigua: la gran roda de fusta muntada verticalment dins el pou de la sènia i que suporta el rest de cadufos que treuen l'aigua; cast. andaraje. La roda de la cènia o altre instrument per traure aygua: Haustrum, Pou Thes. Puer. 31. Roda de fora: el rodet o roda petita i horitzontal de la sènia (Gandia). Roda de turment: la roda guarnida de punxes o de ganivets o d'altres mitjans de suplici, a la qual lligaven els presoners per torturar-los i matar-los cruelment. Altres són portats entorn ab grans rodes, e pujen amunt e devallen continuament, Metge Somni iii. Mesa la roda, | per l'ull hon roda | ella ligada, | aparellada | devall foguera, | com metzinera | hi fos rodada | e socarrada | fins tot fos cendra, Spill 1624. Per rodes de gavinets fins a donar-vos la vida, Verdaguer Idilis. Sant Vicent de la roda: nom popular de Sant Vicent màrtir, que sempre és representat amb la roda en què patí martiri (Val.). Roda de foc: figura circular i giratòria formada de focs artificials. Rodes, estrelles y petardos, ab un acabament de cohets, Vilanova Obres, iv, 100. Roda de la Fortuna: figura de roda que es posa sota els peus de la deessa Fortuna, en les representacions plàstiques d'aquest personatge, i que indica la volubilitat de la sort i de les vicissituds de les coses humanes. La roda de la fortuna veus com girà en un colp contra lo moxarif, Muntaner Cròn., c. 172. Ops te és que tu soffires bé e fortment tot ço que és en la roda de la fortuna, car mentre visques est sotsmès a ella, Genebreda Cons. 59.
|| 2. Màquina o aparell que té per element principal una peça circular i giratòria. Especialment: a) En l'ofici de corder, aparell de fusta compost d'una roda acanalada, que, mitjançant diversos fils retorts i gruixuts, fa giravoltar altres tantes nouetes o carrells en els quals es dóna la torsió al fil o cordill que es treballa. Una roda per filar fil de esperdeñas, doc. a. 1759 (arx. convent de St. Francesc de Ciutadella). Per ext., es diu la roda el lloc on els corders tenen instal·lats els dits aparells per a treballar (Camp de Tarr.).—b) En l'ofici de teixidor, aparell per a fer canons de fil, consistent en un banc que té el seient buit, on va col·locada verticalment una roda acanalada que es fa rodar amb una maneta i mitjançant un cordill transmet el moviment a una roda petitona, de la qual surt un eix transversal on va encaixat un canó de canya que es va omplint de fil.—c) Gran roda guarnida de recipients per a treure aigua d'un riu; cast. azuda. Roda per a pujar aygua: Rota radiata, Lacavalleria Gazoph.—d) Roda de pales: aparell compost de dues o més llandes de ferro concèntriques, subjectades amb raigs de ferro a l'arbre d'un vaixell de vapor, als extrems del qual hi ha les pales, amb la rotació de les quals es comunica el moviment al vaixell.—e)
En l'ofici de terrisser, aparell de fusta compost d'un disc gran situat horitzontalment a la part inferior d'un banc i unit per un eix amb un altre disc més petit situat a la part superior; l'operari fa voltar amb el peu el disc inferior, i aquest comunica la rotació al de dalt, damunt el qual es col·loca la peça de ceràmica que s'ha de treballar per un procediment similar al d'un torn.—f) Rotlle o joc circular de campanes (Tortosa).—g) Torn o caixa giratòria instal·lada a una obertura d'una paret per a servir de vehicle als objectes que es vol fer passar d'una habitació a l'altra, sobretot en els convents de clausura.—h) Roda d'estudi: (ant.) aparell giratori per a sostenir llibres oberts. Una roda de studi, doc. a. 1459 (Butll. Bibl. Cat. v-vi, 216). En lo celleret prop lo studi atrobam una roda de studi, doc. a. 1493 (BSAL, vii, 499). Una roda de studi, de siti de vuyt libres, ab sos quatre faristols, Inv. Abeyar.
|| 3. Disc, objecte circular. Altre troz de fresadura... en què à XXIII rodes d'aur, doc. a. 1275 (Soldevila PG 474). En axí com la resplandor del sol està en la roda del sol, Llull Cont. 291, 2. Prendreu les carabasas e fer-n'eu rodes, e, com n'aureu fetes rodes, feu-ne telades amples e bones, Confits 106. Hun ciri gros..., dues rodes de canela de sera grans, doc. a. 1460 (Est. Univ. viii, 383). Y ab darts y ses llances..., broquers de set rodes, Brama llaur. 125. Una catifa gran de tres rodes, doc. a. 1515 (Miret Templers 572).Roda de la llança: peça circular que anava col·locada a certa altura del mànec de la llança per servir de defensa a la mà del guerrer. Mayopa e una roda e gocet, doc. a. 1379 (BSAL, ii, 162). La lança o lances sien de XVII palms sens roda ni altra maestria, Tirant, c. 62. Aprés de hauer encontrat alçe la lança y escórrega la mà fins a la roda, Menaguerra Cavaller. Roda del genoll: (ant.) la ròtula. Les nafres qui caen o esdevenen en lo genoll envés la roda, Cauliach Coll., iii, 2a, 8. Fer la roda: desplegar la coa un paó o galldindi. La novensana | torna's ufana | com pago vell | mirant-se bell | roda ben alta, Spill 2329. Roda de molí: mola. Una sola roda molent, doc. a. 1455 (BSAL, iv, 11). Roda d'esmolet: la mola d'esmolar. S'estenia de pit a la post, feya etgegar la roda, Vilanova Obres, iv, 50.
|| 4.
nàut. Peça corbada, de fusta o de ferro, posada com a prolongació de la quilla, des de la qual s'alça per formar la peça principal de la proa i de la popa d'una embarcació; cast. roda. Els borrallons d'escuma que aixecava la roda al partir l'aigua, fugien pels costats de la barca, Ruyra Pinya, ii, 41. Tres rodes de fust, lavadisses, de proha de galera, doc. a. 1484 (Butll. C. Exc. Cat. xxxviii, 220).Estar en roda: estar fondejat un vaixell amb una o més àncores de vira, presentant sempre la proa a la part d'on ve el vent. Estiguem tota aquella nuyt en roda, e érem pus de XL milles fora, Jaume I, Cròn. 484. Les galees d'en Corral Llança estegueren en roda, e aplegaren-se totes quatre ensemps, Muntaner Cròn., c. 19. Anar en roda: anar sense govern, desordenats els vaixells. D'aquel uent a la Prouença féu mala mar... e anauen los lenys en roda, Jaume I, Cròn. 57. Posar algú en roda: posar-lo en confusió, en situació difícil o enutjosa. Eren altres tants esculls que tenien posat el rector en roda, Pous JF 54.
|| 5. Moviment circular, volta. La qual professó... isqué de la Iglésia Cathedral fent la roda de la de Corpus, Canyelles Descr. 421. El món fa rodes, Aguiló Poes. 191. Llest descargola's lleig drac d'ulls flamejants, | i en roda la gran cua brandant com una llança, Attàntida ii. Fer anar el cap en roda: fer rodar el cop, marejar.
|| 6. Cercle, conjunt circular de persones o coses. Al centre de la roda harmoniosa | de les nines somriu la més hermosa, Canigó i. Fer roda: posar-se en cercle. Los combatents pochs que facen roda detràs la roda dels cavalls, Eximenis Dotzè, c. 281. Fer la roda a algú: voltar-lo, estar-li entorn. Es millós fadrines del camp que li feen la roda, u van sentir mol, Cañís 124. Roda de presos: corrua de presos que es fa desfilar davant algú per veure si aquest reconeix entre ells el presumpte delinqüent. Roda d'electors falsos: grup de persones que recorren diferents col·legis electorals votant amb noms suposats a favor d'una candidatura. Especialment: a) Sèrie de persones que beuen col·lectivament, pagant una sola persona la beguda. Rusiñol oferí una roda global de cervesa, Pla Rus. 190.
|| 7. Roda la mola: joc de xiquetes, que consisteix a fer rodona i cantar diverses cançons (Berguedà, Val.).
II. || 1. Planta papilionàcia de diferents espècies del gènere Medicago, sobretot el Medicago orbicularis, per la forma rodona i espiral dels seus llegums.
|| 2. Roda marina: peix de forma rodona i amb una aparença de botó i de raigs com d'una roda de carro; cast. rueda marina (Labèrnia Dicc.).
Loc.—a) Mancar una roda, a algú: mancar-li un xic de seny.—b) Estar dalt la roda: estar en molt bona posició econòmica o social. Es temps que te veuran opulent y dalt sa roda, Roq. 39.—c) No poder anar ni amb rodes: estar molt malament, funcionar de mala manera.—d) Deixar-se passar les rodes per damunt: deixar-se governar per un altre. Me deixí passar les rodes per damunt, fa de mi tot lo que vol, Rond. de R. Val. 33.—e) Treure en roda: retreure en la conversa. «No treguis en roda aquestes coses, que no ens interessen».
Refr.—a) «Perquè el carro marxi, cal untar les rodes»: significa que per obtenir alguna cosa cal donar diners o fer presents.—b) «Roda adormida, poca feina i mal polida»: significa que el terrisser que no fa voltar veloçment la roda, no treu el treball net ni ben fet.
Roda, topon.: a) Vila de 2.450 habitants situada a la Plana de Vic, a les dues vores del Ter.—b) Roda de Berà: poble de 700 habitants situada al SO. del Vendrell (Penedès).—c) Roda de Ribagorça: poble de 150 habitants situat prop de Benavarre, vora el riu Isàvena.—d) Les Masies de Roda: poble situat a la Plana de Vic.—e) Sant Pere de Roda: muntanya i cases, amb ruïnes d'un antic monestir benedictí, situades a l'Alt Empordà.
Roda: llin. existent a Manresa, Valls, Xert, Benassal, Alcalà de X., Cabanes, Cast., etc.
Fon.: rɔ́ðə (pir-or., or.); rɔ́ðɛ (Sort, Tremp, Urgell, Ll., Gandesa); rɔ́ða (Andorra, Calasseit, Tortosa); rɔ̞́ða (Cast., Val.); rɔ̞́ðə (bal.); rɔ̞́ðɔ̞ (Xàtiva); rɔ̞́ɔ̞ (Al.).
Intens.:—a) Augm.: rodassa, rodarra.—b) Dim.: rodeta, rodetxa, rodel·la, rodeua, rodiua, rodoia, rodella.—c) Pejor.: rodota, rodot.
Etim.: del llatí rŏta, mat. sign. |||| 1, 2. El Roda toponimic potser tingui un altre origen (pre-romà?); l'ètim àrab rutba, ‘lloc de refugi’, que li atribueix Asín Topon. 130, no és admissible, per raons fonètiques i per la distribució geogràfica del topònim. El Roda de l'Alt Empordà sembla segurament relacionable amb una colònia grega procedent de l'illa de Rodes.
RODÀ
Llin. existent a Alp, Armentera, Camprodon, Arenys de Mar, etc.
roda){kind=small}
Peça circular rigida, de poc gruix relativament al seu radi, capaç de girar al voltant d'un eix i destinada a posar en moviment un vehicle o una màquina; pot esser massissa, formant un disc, o bé estar formada d'un cercle exterior unit per barres o varetes a una peça circular fixada a l'eix. En axí com tota la roda de l'alarotge se mou a formar les hores e'ls punts, Llull Cont. 365, 7. Trestornà les rodes de les carretes en fons de mar, Serra Gèn. 69. Continuava rient... amb un riure ronc i trontollós com soroll de roda de carro, Ruyra Parada 28. Roda dentada: la que té la seva superfície exterior guarnida de dents per a encaixar amb les d'una altra roda o pinyó a la qual transmet o de la qual rep el moviment. Roda angular, o Roda d'angle, o Roda cònica: la que té les dents en angle de 45o respecte de l'eix de rotació, per a transmetre el moviment mitjançant una altra roda que volta sobre un eix que fa un angle de 90o amb el de la primera roda. Roda de cadell: la que, a més d'esser dentada, té les dents inclinades. Roda mestra, o Roda principal, o Roda motriu: la que transmet el moviment a les altres peces d'una instal·lació mecànica. Roda de fricció: la roda no dentada que serveix per a retardar per fricció el moviment de la màquina de què forma part. Roda caterina: la més grossa de dues rodes dentades combinades. Roda plena: roda de carro antic, sense raigs. Roda borda: cada una de les de darrera, en els vehicles de quatre rodes. Roda del timó: roda coberta amb la qual el timoner fa moure el timó d'un vaixell. Roda dels pintes, del molí: la roda de fusta que, col·locada quasi verticalment dins el molí i engranant amb la llanterna, transmet el moviment al mecanisme de les moles. Roda de la sínia, o roda de l'aigua: la gran roda de fusta muntada verticalment dins el pou de la sènia i que suporta el rest de cadufos que treuen l'aigua; cast. andaraje. La roda de la cènia o altre instrument per traure aygua: Haustrum, Pou Thes. Puer. 31. Roda de fora: el rodet o roda petita i horitzontal de la sènia (Gandia). Roda de turment: la roda guarnida de punxes o de ganivets o d'altres mitjans de suplici, a la qual lligaven els presoners per torturar-los i matar-los cruelment. Altres són portats entorn ab grans rodes, e pujen amunt e devallen continuament, Metge Somni iii. Mesa la roda, | per l'ull hon roda | ella ligada, | aparellada | devall foguera, | com metzinera | hi fos rodada | e socarrada | fins tot fos cendra, Spill 1624. Per rodes de gavinets fins a donar-vos la vida, Verdaguer Idilis. Sant Vicent de la roda: nom popular de Sant Vicent màrtir, que sempre és representat amb la roda en què patí martiri (Val.). Roda de foc: figura circular i giratòria formada de focs artificials. Rodes, estrelles y petardos, ab un acabament de cohets, Vilanova Obres, iv, 100. Roda de la Fortuna: figura de roda que es posa sota els peus de la deessa Fortuna, en les representacions plàstiques d'aquest personatge, i que indica la volubilitat de la sort i de les vicissituds de les coses humanes. La roda de la fortuna veus com girà en un colp contra lo moxarif, Muntaner Cròn., c. 172. Ops te és que tu soffires bé e fortment tot ço que és en la roda de la fortuna, car mentre visques est sotsmès a ella, Genebreda Cons. 59. ){kind=small}
En l'ofici de terrisser, aparell de fusta compost d'un disc gran situat horitzontalment a la part inferior d'un banc i unit per un eix amb un altre disc més petit situat a la part superior; l'operari fa voltar amb el peu el disc inferior, i aquest comunica la rotació al de dalt, damunt el qual es col·loca la peça de ceràmica que s'ha de treballar per un procediment similar al d'un torn.—f) Rotlle o joc circular de campanes (Tortosa).—g) Torn o caixa giratòria instal·lada a una obertura d'una paret per a servir de vehicle als objectes que es vol fer passar d'una habitació a l'altra, sobretot en els convents de clausura.—h) Roda d'estudi: (ant.) aparell giratori per a sostenir llibres oberts. Una roda de studi, doc. a. 1459 (Butll. Bibl. Cat. v-vi, 216). En lo celleret prop lo studi atrobam una roda de studi, doc. a. 1493 (BSAL, vii, 499). Una roda de studi, de siti de vuyt libres, ab sos quatre faristols, Inv. Abeyar. ){kind=small}
nàut. Peça corbada, de fusta o de ferro, posada com a prolongació de la quilla, des de la qual s'alça per formar la peça principal de la proa i de la popa d'una embarcació; cast. roda. Els borrallons d'escuma que aixecava la roda al partir l'aigua, fugien pels costats de la barca, Ruyra Pinya, ii, 41. Tres rodes de fust, lavadisses, de proha de galera, doc. a. 1484 (Butll. C. Exc. Cat. xxxviii, 220).Estar en roda: estar fondejat un vaixell amb una o més àncores de vira, presentant sempre la proa a la part d'on ve el vent. Estiguem tota aquella nuyt en roda, e érem pus de XL milles fora, Jaume I, Cròn. 484. Les galees d'en Corral Llança estegueren en roda, e aplegaren-se totes quatre ensemps, Muntaner Cròn., c. 19. Anar en roda: anar sense govern, desordenats els vaixells. D'aquel uent a la Prouença féu mala mar... e anauen los lenys en roda, Jaume I, Cròn. 57. Posar algú en roda: posar-lo en confusió, en situació difícil o enutjosa. Eren altres tants esculls que tenien posat el rector en roda, Pous JF 54.