DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RODALIA f.
Contorns, voltants, extensió de terra pròxima a un lloc o que forma part amb ell d'una jurisdicció; cast. alrededores, contornos, términos. Alguns bisbes de Spanya debatien fortment per lurs rodalies de lurs bisbats, Boades Feyts 83. Obligà a la comtesa... manar fer la rodalia de la parròquia, Canyelles Descr. 209. Vastament inunda | d'escampat llim tota la rodalia, Riber Geòrg. 12. No havia trobat ànima vivent per aquelles rodalies, Valor Rond. i, 16.
    Fon.: ruðəlíə (or.); rɔðalía (val.).
    Var. form.: rodàlia.
    Etim.: derivat de rodal amb el sufix -ia. La forma rodàlia és una variant amb desplaçament d'accent, cas semblant al de cantúria i cantoria, o sia, a una diversa interpretació del sufix, que uns parlants consideren que és -ia tònic i altres senten com a preferible un sufix -àlia, -úria, etc., en què l'element -ia no és sinó una part del sufix.

RODÀLIA f.
Rodalia. «Aquestes cases encara són de la rodàlia de Gaià» (Bages). «De bolets no en trobareu en tota aquesta rodàlia» (Vallès). Ovira l'ampla terra | jaienta arrodonir-se en sa rodàlia, Atlàntida vii. S'enfila a l'alta cima | per veure en sa rodàlia què s'hi mou, Canigó vii.
    Fon.: ruðáliə (or.).
    Etim.: V. rodalia.