Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  rodejar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RODEJAR v. tr. o intr.: cast. rodear.
|| 1. tr. Guarnir al voltant. Rodegen de carreus la immensa fossa, Canigó ix. Havia rodetjat la casa de jardins, Penya Mos. iii, 27.
|| 2. tr. Posar-se o estar al voltant. Peixos petits... no feyan altre cosa que rodejar lo bastiment, López Rel. 52. N'Erill avança, ben rodejat de son estol de nobles, Costa Agre terra 171. Mirada viva y penetrant... ab què examinava tot quant el rodetjava, Penya Mos. iii, 81.
|| 3. tr. Esser el company habitual d'algú, anar-li sempre prop. Ramon de Montbrió... se rodejà de pochs companys y bons, Vayreda Sanch nova 11. a) Anar darrera d'una xica procurant festejar-la (L'Alcora).
|| 4. fig. Esser imminent, estar a punt d'atacar algú (una malaltia, passió, etc.). «Em rodeja un constipat». «Madò, jo dejun avui | i sa talent ja em rodetja; | bé ho diu sa meva corretja, | que m'ha passada per ui» (cançó pop. Mall.). E vehent-me axí rodejat | de passions, | comencí dir oracions, Vent. Pel. 5.
|| 5. intr. Fer voltera, anar per un trajecte més llarg que el normal. Partim de Leyda per anar a Çaragoça..., anam rodejant per Tamerit e per Litera, Pere IV, Cròn. 259.
|| 6. tr. Rodolar (pir-or.). Lo vent geliu | fa rodejar pel sòl les fulles engroguides, Jampy Lliris 68.
    Fon.:
ruðəʒá (or.); roðeʒá (occ.); roðeʤáɾ, roðeʧáɾ (val.); roðəʤá (mall.); ɾuðəʤá (men.).
    Etim.:
derivat de roda o de rodar, però probablement pres del cast. rodear.