DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RODELL m.
|| 1. Disc de fusta de devers 30 cm. de diàmetre, col·locat horitzontalment damunt l'eix de la roda de terrisser, i sobre el qual es posa la peça per obrar-la (Ribagorça, Gir., Empordà, Camp de Tarr.); cast. plato.
|| 2. Disc de terrissa que el terrisser posa damunt el planell o disc de fusta i que serveix de suport a la peça que es treballa, a fi de poder-la treure de la roda sense tocar-la de mans, evitant així el perill de deformar-la (Gir., Penedès, Manises, Biar).
|| 3. Tapadora circular de fusta que s'empra per a tapar el gibrell on hi ha l'engalva (Blanes); cast. tapadera.
|| 4. Peça de suro rodona, amb un forat enmig, que serveix, amb altres d'iguals, per a sostenir flotant una xarxa (Maresme).
|| 5. Aplec de matons de cotó lligats en forma circular per a esser transportats; equival a tres paquets dels d'onze lliures catalanes que s'estilen en la filatura del cotó (Pons Ind. text.).
|| 6. Feix de cercles de castanyer o d'avellaner per a fer bótes, lligats en forma rodona (Guilleries, Empordà, La Selva); cast. rollo. Aquí arròs, allà garrofa, més enllà rodells de cèrcols, Ruyra Pinya, ii, 8. Els rodells reben diversos noms, segons la llargada dels cèrcols. Les principals classes de rodells són: roda (consta de 18 parells de cèrcols de 20 pams de llarg); setzè (30 parells de cèrcols de 16 pams); catorzè (35 parells de cèrcols de 14 pams); tretzè (41 parells de cèrcols de 13 pams); quarterola (53 parells de cèrcols d'onze pams); esquirol (53 parells de cèrcols de deu pams i mig (Cost. Cat. i, 156).
|| 7. Cercle de fusta per a bótes (Pineda, St. Hilari SC); cast. aro.
Rodell: topon., muntanya i partida de terra situada en el terme de Fórnols (Alt Urgell).
    Fon.: ruðéʎ (or.); roðéʎ (occ., val.).
    Etim.: derivat dim. de roda.