DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATRODER, -ERA m. i f.
|| 1. adj. Pertanyent o relatiu a la roda; que funciona mitjançant una roda o rodes; cast. rodero. CCC sòlidos censals... fan per lo molí roder et CXX sòlidos censals... fa per lo molí draper, doc. a. 1315 (Col. Bof. xxxix, 32).
|| 2. m. ant. Roda que transmet el moviment a una mola. En axí com lo roder se mou pel poder de l'aigua e la mola se mou per lo poder del roder, Llull Cont. 322, 13.
|| 3. m. Obrer que fa feina a la roda de gerrer (Mall.).
|| 4. Fuster de carros (Escaldes d'Andorra, ap. Griera Atlas, c. 430).
|| 5. Rodellaire (Guilleries, La Selva, Montseny, Moià).
|| 6. Comerciant de bestiar de peu rodó (Tarr., ap. BDC, xxii, 198).
|| 7. Qui intervé en una roda electoral (Barc.). Mot usat en «La Veu de Catalunya», 17 març 1911.
|| 8. Fugitiu i errant; bandejat, qui viu errabund i cometent delictes per alimentar-se i defensar-se (Camp de Tarr., País Valencià); cast. bandido, rodero. S'entregaren a la vida de contrabandistes, roders y malfactors, Martí G., Tip. mod. i, 122. Ja no puch anar a salt de mata com fa vint anys, però m'agrada la vida de roder, J. Calzada (Catalana, viii, 38). Ja estic serè, després d'aquests tres dies d'anar roder per la muntanya, Casp Proses 98.
|| 9. m. Rodera, senyal produït a terra pel pas de les rodes d'un vehicle. Febus... ha atravessat pel zenit fent ab son carro amples roders de porpra, Víct. Cat., Cayres 285.
Roder: llin. existent a Arbúcies, St. Feliu de C., Barc., Cocentaina, etc.
Fon.: ruðé (or.); roðé (occ.); roðéɾ (val.); roéɾ (Al.).