DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ROGALL m.
|| 1. Inflamació de la gargamella que fa fer una veu aspra i sorda; el so aspre que es produeix a la gargamella d'un malalt, d'un agonitzant, etc.; cast. ronquera. Hi si'l rugall, pantaix ni tos lo desengana, Somni J. Joan 1819. Hi que no'ls fa nosa la tos ni'l ruguall, Proc. Olives 1218. Tals vents encara engendren moltes vegades rugalls, Albert G., Ques. 51 vo. Moltes tossines, rugays, refredats, Roq. 3. a) fig., So aspre i confús d'una cosa inanimada; cast. ronquera, resuello. El rogall de la mar era més perceptible, Víct. Cat., Cayres 250. Haver resistit tres anys els rogalls del fonògraf, Llor Jocs 164.
|| 2. Botet de caçar guatlles (Empordà); cast. reclamo.
Rogall (escrit Rugall): llin. existent a Arbúcies, Enviny, Peramea, St. Joan les A., etc.
    Var. form.: rugoi (eiv.); regull (Lacavalleria Gazoph.; Amb gran regull dient-me quiscun que engollria... los trossos flamejants, Atlàntida iv).
    Fon.: ruɣáʎ (Conflent, Solsona, Camp de Tarr.); ruɣáј (Empordà, Garrotxa, Vic, Mall., Men.); roɣáʎ (Vall de Barravés, Gandesa, Tortosa, Maestrat); ruɣέʎ (Cardona); ruɣóј (Eiv.); rəɣúј (Lluçanès, Plana de Vic).
    Etim.: probablement derivat del llatí raucu, ‘ronc’.