DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ROINA f.
|| 1. Pluja menuda, roïna (Ripoll, Rupit, Torelló, Pineda); cast. llovizna.
|| 2. Anar en roina: anar en renou, en desorde, sense mirament (Llofriu).
    Fon.: róјnə (Rupit, Pineda); ənrɔ́јnə (Llofriu).
    Etim.: de roïna, per un retrocés de l'accent (cf. casos anàlegs en reina, buina, etc.).

1. ROÏNA f.
Pluja menuda i seguida (Vallès, Costa de Ponent); cast. llovizna. Tinc la cara xopa | de la roïna, i m'ha llampat el vent, Sagarra Comte 104.
    Fon.: ruínə (or.).
    Var. form.: roïma, roina.
    Etim.: del llatí ruīna, ‘caiguda (de pluja)’.

2. ROÏNA f.:
V. ruïna.