Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. roll
veure  2. roll
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ROLL m.
|| 1. Objecte tallat en forma de disc; rodanxa (Camp de Tarr.); cast. lonja, rodaja. Estava llescant, talla que tallaràs, rolls i més rolls de rosat pernil, Oller Febre, ii, 140.
|| 2. Tronc tallat o porció de tronc tallada d'un arbre en sentit diametral, i que té forma cilíndrica (or., occ.); cast. rollo. Les xemeneyes eran grandíssimas; al hivern hi cremavan rolls d'arbres enters, Butll. Assoc. Exc. Cat. 1889, 277.
|| 3. Rodet del trull o molí d'olives (Gandesa, Calasseit, Valljunquera, Aiguaviva d'Aragó, Maella, Mequinensa, Tortosa); cast. rulo.
|| 4. Cilindre de pedra que serveix per a esterrossar i aplanar la terra (Ribagorça, Conca de Tremp, Pla d'Urgell); cast. rulo.
|| 5. Objecte o conjunt d'objectes embolicats sobre si mateixos formant un cos cilíndric; cast. rollo.
|| 6. per ext.: a) Corda que fan els filadors, enrotllada sobre si mateixa molt estretament (Tortosa).—b) Moixell o cerro de llana o d'estopa per a filar-lo en la filosa (Gandia).—c) ant. Feix, conjunt de coses subjectades elles amb elles? Un royll [sic] de portes de àlber, doc. a. 1431 (Est. Univ. x, 129).
|| 7. Objecte gruixut i llarguer disposat en forma circular o oval amb un espai buit enmig (val.); cast. rosca, círculo. Passant al baix del teu carrer, encontrava un roll de nenes i joves, Cerdà Angeleta 235. a) Coixí de llaurar dels animals de peu rodó (Gandia).—b) Roll de palla: conjunt de palla disposada circularment quan des del centre de l'era la van portant a fora per mitjà de forques (val.).
    Fon.:
róʎ (Ribagorça, Urgell, Camp de Tarr., Gandesa, Bot, Calasseit, Valljunquera, Aiguaviva, Maella, Ascó, Tortosa, Gandia); rɔ́ʎ (Mequinensa).
    Etim.:
del llatí rŏtŭlu, ‘cilindre’, ‘rotlle’.

2. ROLL (i dial.roi). m.
|| 1. Raig de líquid (Ribagorça, Urgell, Camp de Tarr., Maestrat, Mall.); cast. chorro. De una aspra roca exia ab gran remor un roll d'aygua, Alegre Transf. 21. Aquell pa negre i saborós, regat amb un roi d'oli daurat, Riber Miny. 122.
|| 2. Obertura de la sèquia gran, per on es dóna sortida a l'aigua (val.); cast. boquera. La font tan ampla | qual Déu exampla | per rius, braçals, | conduyts, canals | e cequioles, | rolls e filloles, Spill 14780.
|| 3. Glopada, raig de líquid, de fum, etc., llançat per la boca (Aín); cast. bocanada.
|| 4. fig. Abundància de coses en moviment; cast. raudal. Seran lavors embriagats los teus fels de la abundància de la tua casa y del roll del teu delit, Cordial 52 vo. A rolls (Maestrat), o A rois (Mall.), o A roi seguit (Mall.), o A raig i roi (Mall.): en gran abundància, sense mesura. Sa fira... ha crescut una cosa fora mida d'estufera, fantasia, fanfàrria i raig i roi de diners, Alcover Cont. 97.
    Loc.
—a) Fer un roi: orinar (mall.). Tots es qui empran aquelles ruines per fer-hi roys, Ignor. 38.—b) Abocar amb so roi gruixat: donar una cosa amb gran abundància, sense restriccions (mall.). L'hauríem dexat fer que abocàs amb so roy gruxat, Ignor. 24.—c) Roll a roll: fins a dalt de tot (val.).
    Refr.

—«Amigois amigois, i mentides a rois»: significa que moltes amistats són falses, i que, per fomentar-les o conservar-les, es fa molta comèdia i ficció (Mall.).
    Fon.:
róʎ (or., occ., val.); róј (mall.).
    Intens.
(mall.):—a) Augm.: roiàs, roiarro, roiango, roiasso, roiot.—b) Dim.: roiet, roietxo, roiel·lo, roieu, roió, roioi, roií, roiineu, roiinoi, roiinoiet, roiinetxo.
    Etim.:
probablement del mateix radical que el cast. arroyo, que sembla venir d'un mot hispano-romà arrugia (cf. Corominas DECast, i, 286 i iv, 925).