DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ROMANCEJAR v.
|| 1. tr. Posar en romanç; cast. romancear. Un col·loquier que romanceja la trama, que no és altra cosa que una partida de contrabandistes, Salvador FB 43.
|| 2. intr. Anar amb romanços, amb converses enutjoses o importunes, amb dilacions; cast. roncear. La dona s'endarreria i romancejava, en lloc d'ajudar-lo, Espriu Anys 109.
    Fon.: rumənsəʒá (or.); romanseʒá (occ.).
    Etim.: derivat de romanç.