DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ROMANENT o REMANENT
|| 1. part. pres. i ger. de romandre; cast. quedando. Quantes heretats abandonades e romanents sens legítim succeidor!, Decam. i, 47. Han fills supposats, per ço que romanents vídues puixen viure opulentment, Metge Somni iii.
|| 2. adj. Que roman, que queda; cast. restante. Los remanents III meses, doc. a. 1277 (Col. Bof. vi, 16). Les romanents XXV romanen al port de Roses, Muntaner Cròn., c. 129. E les romanents dues parts se hagen a partir, doc. a. 1419 (BSAL, iii, 125).
|| 3. m. Allò que roman; la resta; cast. resto. No pot dar aitanta saviea en lo romanent de ma edat com sia tota ma edat fos estada en bones obres, Llull Cont. 70, 23. Mellor seria l'ànima que tot lo romanent, so és lo món sensual, Llull Dem. 94. Que tot lo remanent qui és criat, Llull Rim. 225. Que'n sia escrit albarà del remanent d'aqueles coses, doc. a. 1313 (Capmany Mem. iv, 58). Lo romanent de sa vida, Muntaner Cròn., c. 25. Tot lo romanent del dia ell s'anàs a deportar, Decam. i, 120. Lay en Castella ez al romanent del món, Masdovelles 20. Demà te'n diré lo romanent, Graal 133. Hi havia a favor del Municipi un remanent, Aurora 270.
    Etim.: del llatí remanĕnte, mat. sign.