DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ROMPRE v. tr. o int.: cast. romper.
|| 1. Dividir una cosa en dues o més parts o trossos; destruir en un o més punts la continuïtat d'una cosa, amb cops o amb una força expansiva. Com los draps que vestits seran romputs, ¿què vistrets?, Llull Blanq. 5. De lenç romp lenca, Spill 8424. Prengueren lo balaix e sobre una enclusa li donaren ab un martell e romperen-lo per mig, Tirant, c. 97. Axí com solien rompre XV brasses del mur de Roma, romperen-ne XXX, Serra Gèn. 148. Rompent dels inferns les grosses cadenes, Passi cobles 144. Com arbre a qui les branques florides han romput, Atlàntida i. Es seu fiy jugava a la pilota y ha romput dos vidres, Ignor. 34. Rompre llances: fer de la llança dos o més trossos, un guerrer, amb els cops que dóna contra els adversaris o que rep d'aquests. L'infant rompé sa llança e mès mà a la spasa, Desclot Cròn., c. 72. Lo que més lances rompria e millor ho fes, guanyàs cascun diluns de l'any V marchs d'or, Tirant, c. 45. Hauia de rompre dues lances ab ell, e aquell qui pus prest les hauia rompudes prenia la dama del altre, Tirant, c. 207. Si no rompen bé la lança en semblants juntes, Somni J. Joan 1581.
|| 2. refl. a) Sofrir la ruptura d'un membre o part del cos (amb complement directe indicador de tal membre). Cahent d'un corcouo no's rompa algun hos, Proc. Olives 1188. Gràcies com no s'hi rompé una cama, Ignor. 8. Pegà un esclat que n'hi havia per romprer-se s'ansa des coll, Ignor. 36. Va anar a rompre's el cap contra les pedres, Massó Croq. 168.—b) Sofrir la divisió en dues o més parts o trossos, o la destrucció de la pròpia continuïtat en un o més punts. E's meteren dins lo filat en tanta multitud, que'l filat se rompie, Sermons SVF, ii, 161. Correria gran arrisch la ampolla de rompre's, Robert Coch 22.—c) Sofrir una hèrnia, començar a patir-ne.—d) ant. refl. o intr. Naufragar, topar una embarcació contra les penyes. Pus que altre viatge que hagués començat la nau se rompia, lo loguer del primer viatge se deu pagar, Consolat, c. 138. Si alcun navili rumpia en alcun loch de la sua senyoria, que tots sien sauls e segurs, doc. a. 1403 (BSAL, ix, 352).—e) refl. o intr. Topar les ones contra una costa, un escull, etc., i desfer-s'hi violentament en escuma. Com l'onda fa quant Karibdi l'amena | que's romp e's frany ab cella qui entopa, Febrer Inf. vii, 23. Ses penyes... ont l'ona hi romp sens parar, Ruiz Poes. 72.
|| 3. tr. a) Llaurar per primera vegada; donar la primera rella de l'any, a una terra (Garrotxa, Cardona, Solsona, Urgell, Camp de Tarr., Gandesa, Calasseit, Tortosa, Maestrat, Morella, País Valencià); cast. romper, roturar. Que d'aquí en aval dels ditz IIII termes... nuyl altre hom no haga a rompre entro al Roue, doc. a. 1315 (RLR, xxx, 269). Llauradors e pagesos e bracers qui... per lo ffemar, cavar, entretallar, empeltar e rompre que fan, Martínez 73.—b) Arrancar la terra fent gleves per a deixar-les assecar i cremar-les al mateix tros després d'apilar-les d'arrels enfora (Plana de Vic).—c) Dallar un prat per primera vegada a l'any (Vallcebre).
|| 4. tr. Vèncer, dominar un cos d'adversaris o de coses contrarioses. Com los moros eren molt més, leuaren lo camp e lo anglès rey fonch romput, Tirant, c. 5. Fonch molt admirat ell e tots los altres moros com eren stats axí romputs, Tirant, c. 12. Com hauia rompuda e desbaratada la lur armada, Boades Feyts 369. Rompre el coll: traspassar el coll o punt més alt d'un camí de muntanya. De luny mirant, lo camí 's plasent costa, | y el caminant rompent lo coll despita, Ausiàs March, c. Més am anar en port on rompa'l coll | que si estich segur entre bé y mal, Ausiàs March, cxxx. a) fig. Dominar una dificultat, un obstacle, una qualitat o força adversa. Rompen la sua enterea, Boades Feyts 37. Romp ab mos encants la força de les vibres, Alegre Transf. 57.
|| 5. tr. Fer cessar la continuïtat d'una cosa no material; interrompre o anul·lar. No havem temps de finar o rompre la cort fins de divendres prop vinent a VIII dies, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 533). Romprer una societat: Societatem disturbare vel dissolvere, Lacavalleria Gazoph. Torna aver-i la matexa germandat que ans de romper-la y havia, Entrev. Eyv. 90. Jamay la veu febrosa | rompé la misteriosa | quietud que reina, Costa Poes. 1. Per rompre la ingrata monotonia, Penya Mos. iii, 65. Allí va rompre el destí | un poema en son començ, Ruiz Poes. 98. Rompre el dejuni: cessar de dejunar. No estimen gran cosa rompre dejunis, Martínez 55.
|| 6. tr. a) Desfer, anul·lar una cosa de caràcter moral. Lo padró deu hauer la successió de tots los béns, et és romput lo dit testament, Cost. Tort. II, iii, 1. Rompem ses lligadures y descarreguem es pobles des seu jou, Ignor. 29.—b) Violar, fer mancament a una obligació, un tracte, una cosa de caràcter moral. Puix donzella de tanta dignitat me haja rompuda la fe, ¿qui porà fiar de totes les altres?, Tirant, c. 195. Notori és a tots com haueu romputs pactes, conuinences e juraments, Tirant, c. 339. May romperen virginitat, Spill 11238. E'ls va tornar tots els furs que'ls hauia romputs, Boades Feyts 373.
|| 7. intr. Cessar de tenir amistat o relacions pacífiques amb algú. Volent restar | sens del tot rompre, | yo só qui compre... quant trobar puch, Spill 2153. ¿Hey saps cap remey, tu, an aquest mal?—Sí: fugir y rompre d'una vegada, Penya Mos. iii, 108.
|| 8. intr. a) Començar a sortir, fent esforç, una cosa que està tancada, com una planta sota terra, un pollet dins l'ou, etc. Los pollets quan comensen a pipir y rompre y no poden exir per la duresa de la escloua, Agustí Secr. 154. «Si troben una vena d'aigua, l'aigua romp (=surt sobtadament) i no s'estronca mai». Rompre per dalt i per baix: tenir un atac de vòmit i de diarrea (Bal.).—b) Iniciar-se, començar a manifestar-se (un fenomen natural, una acció física, un conjunt de sons). Quan romp el dia (o l'alba, o l'albada): quan comença a manifestar-se la llum del dia. La música romp: la música comença a sonar. Mireu rompre la albada, Llorente Versos 46. Quan rompé es dia, ja me passetjava com un desesperat, Maura Aygof. 30. Treguin cadires, rompi l'orquestra, Vilanova Obres, xi, 55. Després va rompre un torrental de notes, Costa Trad. 12. Rompre el vent: iniciar-se un nou corrent de vent (Mequinensa).
|| 9. Començar una acció com vencent un obstacle, una dificultat. a) tr. Rompre la marxa: començar a caminar. Rompre el ball: començar a dansar. Rompre el plor: començar a plorar. Rompre la batalla: començar el combat. Altra vegada romperen es ball sa nostra companyera amb un jove, Ignor. 49. Tots quatre romperen es concert, Roq. 33. Toca el clarí de sobte, rompent així batalla, Caymari Poem. Const. 77.—b) intr., amb complement indicador de la classe d'acció que s'inicia. Rompre en suor: començar a suar. Rompre a plorar o Rompre en plors: començar a plorar. Rompre en crits: posar-se a cridar. No pogué tenir que lo cor seu no rompés en moltes làgrimes, Villena Vita Chr., c. 5. Romperen en gran e dolorós plor, ibid., c. 11. No li permetia rompre sinó en exclamacions i preguntes, Oller Febre, ii, 129. No va semblar sinó que haguessin romput a lladrar una munió de gossos, Ruyra Parada 20. Rompien en grans rialles, Víct. Cat., Ombr. 53.—c) absol., Començar a parlar. Y, ja cansat de tanta espera, | romp a la fi d'exa manera, Costa Agre terra 128.—d) absol., Començar a pagar-se els fruits novells. «L'oli l'any passat va rompre a 32 pessetes i va acabar a 15» (Tortosa).
    Loc.—a) Rompre el cap a algú: fer-li mal de cap o pertorbar-lo fortament parlant, cridant, etc. Vós me rompreu lo cap ab vostres redites impertinents, Lacavalleria Gazoph.—b) Rompre's el cap: fer grans esforços mentals, pensar de manera intensa i fatigosa.—c) Rompre el glaç: fer que cessi una situació de tibantor, de reserva, de recel o retraïment.—d) Rompre una llança a favor d'algú: sortir a defensar-lo.—e) Rompre una llança contra algú: sortir a combatre'l.—f) Rompre's les banyes: esforçar-se extremadament per aconseguir una cosa.—g) Rompre sa banya an el dimoni: fer una cosa a contracor, contra la pròpia voluntat (Mall.).—h) Rompre sa botifarra: irritar-se molt i manifestar-ho a grans crits (Mall.).—i) Rompre's la cara: violentar la pròpia vergonya natural, esforçar-se a fer una cosa que envergonyeix.—j) Rompre el cor: produir gran pena, dolor moral intens.—l) Rompre les oracions a algú: destorbar-lo, interrompre'l importunament.—m) A rompre: amb gran intensitat o persistència (Mall.). Assetsuaxí sonava a rompre, y assetsuaxí ben petit ben petit, Alcover Rond. i, 168. Ballaven tots tres... a rompre, però seriosament, Galmés Flor 70.
    Fon.: rómpɾə (or., bal.); rómpɾe (occ., val.).
    Conjug.: segons model de batre.
    Sinòn.: trencar.
    Etim.: del llatí rŭmpĕre, mat. sign.