Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  rompuda
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ROMPUDA f.
|| 1. Acció i efecte de rompre; cast. rotura. Haver-hi rompuda: haver-hi cessació de la bona amistat, de les relacions pacífiques entre dues o més persones. Anar de rompuda amb algú: estar-hi barallat, no tenir-hi bones relacions (Eiv.).
|| 2. Acció de cavar profundament la terra per conrar-la; la mateixa terra a la qual s'ha tret la vegetació i que ha estat cremada per conrar-la (Garrotxa, Lluçanès, Plana de Vic, Cardona, Solsona, Pla d'Urgell); cast. arrompido. Tota persona que leuarà lenya de bardiça, de rota o de rompuda..., pach de pena cinch sols, doc. a. 1385 (BABL, xii, 50).a) fig. Pagava el dret d'atravessar la rompuda de la vida, Girbal Pere Llarch 186.
    Fon.:
rumpúðə (or.); rəmpúðə (or., men., eiv.).