DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. RONDINAR v.
|| 1. Murmurar, dir en veu fosca i en to de queixa o d'irritació (pir-or., or., occ.); cast. murmurar, rezongar, gruñir. a) intr. Malhumorat En Lluís s'abalansà al taulellet rondinant una estona, Pons Auca 111. May, may esteu content! Rondineu sempre!, Guimerà Jes. Naz. 52.—b) tr. Tot rondinant ininteligibles mots, Massó Croq. 146.
|| 2. Produir un so fosc, ronc, un animal (sobretot un porc o un gos); cast. gruñir. La veu d'un goç que atent rondina, Guimerà Poes. 216. Un burinot rondinava monotonament, Pous Empord. 190.
|| 3. fig. Produir un so fosc o ronc un objecte inanimat; cast. murmurar. L'anar y venir dels carros..., lo rondinar de la matxina, Vilanova Obres, ix, 68.
    Fon.: rundiná (pir-or., or.); rondiná (occ.).
    Sinòn.: botzinar, remugar.
    Etim.: de formació expressiva, onomatopeica.

2. RONDINAR v. intr.
Rondar, fer un tomb o passejada (Fraga).
    Etim.: derivat de rondar.