DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RONYÓS, -OSA adj.: cast. roñoso.
|| 1. Malalt de ronya. En la cort del rey viu entrar un ca estrany, ronyós, vell, magre, Llull Cont. 108, 13. Per ço són los infants ronyosos e ab buanyes, Llull Blanq. 2. Cabra ronyosa sa par va cercant, Metge Somni iii.
|| 2. Cobert de brutícia o de cosa estranya que destrueix la llisor. Eren ennegrits del sol, e llurs vestidures qui eren ronyoses, Desclot Cròn., c. 91. [La dita paret] és ronyosa, de què sta en perill de caure, doc. a. 1397 (Mostassaf 144). En aquella rectoria... ab uns trespols ronyosos que els queyen a troços, Casellas Sots 28.
|| 3. fig. Mesquí, avar, miserable. Mentres donau un vostè ronyós y despreciatiu a sa dona des missè, Roq. 38.
    Refr.
—«Ovella ronyosa, empesta (o embruta) el ramat».
    Fon.: ruɲós (or., men., eiv.); roɲós (occ., val., mall.).
    Intens.: ronyoset, -eta; ronyosàs, -assa; ronyosot, -ota; ronyosíssim, -íssima.