DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RONYA f.
|| 1. Malaltia cutània contagiosa, comuna a l'home i a diferents animals (sobretot quadrúpedes), caracteritzada per la formació de petites vesícules que fan molta picor, i causada per l'insecte Sarcoptes scabiei; cast. sarna, roña. Veem que los infants com són nats que sempre són plens de tinya e de ronya e sutzetats, Llull Cont. 103, 7. Dels ulls nos ix laguanya e de les orelles ronya e del nas mocs, Llull Cont. 107, 28. Per tal que entrants banyats en aquells, ronya o malanança alguna no se'n pogués engenrar, Ordin. Palat. 53. Ix d'aqueix fanch | hon jaus mullat, | de sanch sullat, | tinyes e ronya, Spill 12084. Ab lo qual untant-li la ronya y la bua, Passi cobles 16.
|| 2. Nom de diverses malalties dels vegetals, produïdes per insectes o microbis (com el Bacterium oleae que ataca l'olivera) i caracteritzades per la formació de berrugues, rugositats i altres excrescències; cast. escabro, negrilla. Cassia ligne... no tingua scorsa ni ronya, Conex. spic. 17 vo. Los cayen las fullas, y los brots tenien plens de bonys com a ronya, doc. a. 1726 (Hist. Sóller, i, 152).
|| 3. Rebrot, tany que surt de la soca o rabassa d'un arbre (Alcoi, Crevillent, El Pinós); cast. retoño.
|| 4. ant. La part de plata que es perd en treballar-la o mesclar-la. Les quals dues copes pesaren, netes d'esmalts e altra ronya, IIII marchs, Inv. Anfós V, 151. Lo qual pesa a pes de València, per ço com hi havia ronga [sic] V marchs, ibid. 171. Abatuts los X argents per ronya e smalts, resten los dits VIII marchs e una onze, doc. a. 1447 (Ardits, ii, 13).
|| 5. fig. Brutícia, coses excrementícies o residuals, sobretot les adherides a la pell, a un objecte; cast. roña, porquería. Haien a fer scombrar e denejar la dita plassa de la ronya que y sia, doc. a. 1375 (arx. mun. de Barc.). Tota persona que farà... sutzura ni gitarà ronya, doc. a. 1385 (BABL, xii, 191). Que no gosen lansar pedres, terra... ne neguna brossa ne ronyes en los camps públichs, doc. a. 1446 (Mostassaf 302). Lauau-la-y que no li romanga plometa ne ronya nenguna, Anim. caçar 71. vo.
|| 6. fig. Perjui, dany material o moral (mall.); cast. peste, calamidad. Déu sols n'a absolta | de totes, una | ... | del cens e ronya | e victigal | tan general | sola n'és franca, Spill 10581. Per aquí comensa a venir-mos sa ronya, Ignor. 14. «Això ens durà molta ronya». «Saps que en durà, de ronya, aquesta vinguda teva!»
|| 7. fig. Misèria espiritual, mesquinesa, avarícia (val.); cast. roña.
|| 8. fig. Persona dolenta, de mala condició (Labèrnia-S. Dicc.).
    Loc.—a) No servir per a ungüent de ronya: esser una persona inútil, no servir per a res (Mall.).—b) Cercar ronya en el cove: cercar pretextos o motius per a barallar-se.—c) No mancar a algú més que ronya per gratar: no mancar-li res, estar en molt bona posició, posseir tot allò que desitja. En Juanet i sa mare estaven com uns sí-senyors i només les mancava ronya per gratar, Alcover Rond. viii, 6.
    Refr.—a) «Qui tingui ronya, que se la grati» (or.); «Qui tinga ronya, que es rasque» (val.); «Qui té ronya, que es grati» (bal.): significa que el qui ha de preocupar-se de cercar solucions és el mateix interessat a qui afecten els problemes a resoldre.—b) «Qui no té ronya, se'n cerca»: vol dir que sovint una persona que està bé es posa en mala situació per la seva imprudència o indiscreció (Mall.).—c) «Ronya canera, al cap de set anys revé» (Mall.).
    Cult. pop.—La medicina que generalment s'aplica per guarir de ronya és una untura de saïm i sofre, procediment que té també aplicació en la veterinària científica (cf. Rossell Malalt. 18). Hi ha, però, algunes creences supersticioses sobre la ronya, sobretot a Menorca: per exemple, que qui menja serp no contreu aqueixa malaltia (Camps Folkl. ii, 129); i que una medicina molt bona per als malalts de ronya és banyar-se a la mar el dia de l'Ascensió, que, en canvi, és un dia fatídic per als individus sans, perquè en aquella diada cada any es nega una persona: «el dia d'Ascensió, es nega un homo o un minyó» (cf. Tres. Avis, 1928, p. 127).
    Fon.: róɲə (or., bal.); róɲɛ (Ll.); róɲa (Tortosa, País Valencià).
    Var. dial.: runya (Y que una mala runya vos se pogués emportar tots dos!, Caseponce Contes Vallesp. 27).
    Var. ort. ant.: roya (Ab aquest enguent unta la roya tro sies guarit, Micer Johan 424).
    Etim.: d'una forma de llatí vg. *ronĕa, var. de aranĕa ‘aranya’ per canvi de sufix o per contaminació d'algun altre mot (cf. Corominas DECast, iv, 68-69).