Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  roser
veure  ròser
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

imatge  ROSER m.
|| 1. Planta de les diferents espècies del gènere Rosa, de troncs espinosos, fulles imparipinnades i flors de color rosat, blanc, vermell o groc, anomenades roses (V. rosa, art. 1, || 1); cast. rosal. De dotze rosers en mig del hombratge, Trobes V. Maria [101]. Los rosers del vergeret | ja han florit dues vegades, Collell Flor. 82. Per entre els rosers se passeja, Riber Sol ixent 129. N'hi ha una gran varietat d'espècies i subespècies, moltes de les quals reben noms relacionats amb el color o altres qualitats de la flor, com roser blanc (Rosa alba), roser groc (Rosa lutea), etc. Les principals varietats que tenen denominacions especials, són: a) L'espècie Rosa canina, anomenada roser bord, roser de bardissa, roser boscà, roser de ca, roser de marges, roser de muntanya, roser d'hivern, roser de Nadal, roser de pastor, roser de tardor, roser salvatge, roser gavarrer, i principalment gavarrera (V. gavarrera || 1).—b) L'espècie Rosa spinosissima, anomenada roser bord (Flora Val. 155).—c) L'espècie Rosa sempervirens, coneguda amb els noms de roser bord, roser de ca, roser d'hivern i roser de pastor, que també designen l'espècie Rosa canina, com hem dit abans.—d) L'espècie Rosa centifolia, anomenada roser de cent fulles i també roser de cera (la var. alba), roser de garlanda, roser xinès, roser de tè (la var. thea), roser doble, roser imperial (la var. magna), roser vellutat (la var. rubiginosa).—e) L'espècie Rosa indica, coneguda vulgarment amb el nom de roser de tot l'any.f) L'espècie Rosa damascena, que té el nom de roser d'Alexandria.g) S'anomena roser reial (Men.) el baladre o Nerium oleander, que no és de la família de les rosàcies; cast. adelfa.
|| 2. a) ant. Rosari. Los misteris del roser, Inv. Bertran.—b) La Mare de Déu del Roser: la Verge Maria sota l'advocació del rosari. Una confraria de Ntre. Senyora del Roser, doc. a. 1573 (Segura HSC 210). Verge Santíssima del Sant Roser!, Alcover Cont. 550.—c) Festa dedicada a la Mare de Déu del Roser; festa primaveral major d'una vila (pir-or., or.). En nostres pobles y masies celebra la fadrinalla les alegres festes primaverals anomenades Rosers, Collell Flor. xvi. Diumenge és el roser de la vila, Cerdà Angeleta 236. Roser de Maig: la festa que se celebra el primer diumenge de maig en honor de la Verge del Roser. Roser de tot lo món: la festa que se celebra el primer diumenge d'octubre (Pallars, Urgell). Ball del roser: ball del gambeto de Ridaura i la dansa de Torà, que són ballats exclusivament pels pavordes del Roser (Dicc. Dansa).
|| 3. Nom propi de dona, posat sota l'advocació de la Mare de Déu del Roser; cast. Rosario.
    Refr.

—«Pel Roser, tot ve»: significa que per la festa del Roser de maig totes les collites estan a punt d'arribar a esplet (Mall.).
    Fon.:
ruzé (pir-or., or., men., eiv.); rozé (occ., mall.); rozéɾ (Cast., Al.); roséɾ (Val.).
    Intens.:
—a) Augm.: roseràs.—b) Dim.: roseret, roseretxo, roserel·lo, rosereu, roseriu, roseró, roseroi.—c) Pejor.: roserot.
    Etim.:
del llatí rosarĭu, mat. sign. ||1.

RÒSER topon.:
V. Rose.