DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ROSSEGALL (o arrossegall). m.
|| 1. Porció de vestit o altra cosa que rossega; cast. cola, rastra. No gos portar vestidura alcuna que hage rosegay [sic] qui pas quatre palms, doc. a. 1420 (BSAL, ii, 222). Los consellers ab gramalles de contray y caparó al cap y un minyó darrera per portar lo arosegall [sic], doc. a. 1665 (arx. mun. d'Igualada). El rossegall de les faldetes arreplegava la murta, Galmés Flor 72. a) fig. Rumbejant per lo cel blau | son rossegall de celístia, Verdaguer Bethlem 34. Tot un rossegall d'il·lusions y quimeres, Pons Llar 59.
|| 2. Ormeig de pescar, semblant a l'artet però més petit, que es tira des de terra o es porta amb una barca i essent estirat cap a terra enclou algun peix (Mataró, Badalona, Vilan. i G.).
|| 3. Feix de llenya que es fa rossegar per terra, estirat per una bístia, per esclafar terrossos (Mall.); cast. rastra.
|| 4. Transport de bigues i fusta, que es fa rossegant-les perquè no hi ha camins ni terreny bo per al trànsit rodat (Pallars, Mall.).
|| 5. Feix d'aritges que es posa al forat del cup per colar el vi quan passa del cup al clot (Mall.).
|| 6. Rastre deixat a terra pel transport de fusta a rossec, que fa una mena de camí rudimentari (Coll de Nargó, Plana de Vic).
|| 7. Vestigis deixats a terra allà on algú s'ha rossegat o on ha rossegat alguna cosa (Penedès); cast. rastro.
|| 8. Persona o persones que formen el seguici dels padrins en un bateig (Garrotxa, Alt Empordà).
|| 9. Persona que sempre va darrera una altra per acompanyar-la, vigilar-la, protegir-la, etc.; cast. rastra, lacayo.
    Fon.: rusəɣáʎ, rusəɣáј (or.); roseɣáʎ (occ., val.); rosəɣáј, rosəɣέ̞ј (mall.); rusəɣái (men., eiv.).
    Intens.: rossegallet, rossegallot.
    Etim.: derivat de rossegar.