DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ROSTIR v. tr.
|| 1. Coure carn sotmetent-la a un foc viu, untada o mullant-la amb greix; cast. asar. Aloma donà a son fill a almorsar carn rostida, Llull Blanq. 2. La liquor que hix de sèu de moltó con hom lo rust, donat a beure, sana, Tres. Pobr. 18. Prech a Déu lo veja rostit e bollit, Tirant, c. 96. Quant los capons són rostits, trau-los del ast, Flos medic. 246 vo. Fetge de gallines... o melses que sien rostides en brases, Robert Coch 16. Al presentar-se el forner amb la porcella y l'indiot, rostits y colrats, Rosselló Many. 208.
|| 2. Torrar; cremar superficialment; escalfar fins a fer canviar de color; cast. tostar. Pera almorsar bastaba rostir un pimentó, Llorente Versos, ii, 180. Lo sol nos rostey l'esquena, Saisset Coses y altres, 4. Encara fan carbó... o rosteixen les pedres apilades als forns de calç, Villangómez Any 69. a) refl., hiperb., Patir calor excessiva; cast. asarse, achicharrarse.
|| 3. Endurir per l'escalfament, fent perdre els elements volàtils o suavitzadors; cast. resquemar, curtir. a) per ext., intr., Endurir per passament de temps, per eliminació dels elements suavitzadors; cast. endurecer. «Aquest pa ja ha rostit massa».
    Fon.: rustí (pir-or., or., bal., alg.); rostí (occ., mall.); rostíɾ (val.).
    Conjug.: regular segons el model partir, però en valencià existeixen formes no incoatives, com jo rust, tu rustes, ells rusten.
    Etim.: del germ. raustian, mat. sign. |||| 1, 2.