DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ROSTIT
|| 1. m. Carn que s'ha cuita untada o mullada de greix, sia a l'ast, sia en el forn, a les brases, etc.; cast. asado. Acabaven d'endur-se'n el rostit, Pous Empord. 135. Amb l'olor de rostit del cel-obert, Llor Jocs 12. Rostit humit: guisat d'una tallada de carn a la qual fiquen bocins de xulla i sobrassada, sofregeixen aquella carn amb saïm i gotes de vin blanc, la couen amb un sofrit de ceba, alls i tomàtec, i es completa amb patates frites (Mall.). Rostit fred: carn rostida i deixada refredar per a menjar-la al cap de temps (Men.); cast. fiambre.
|| 2. adj. (f. -IDA): a) Torrat, pres de calor excessiva fins a canviar de color o perdre els elements volàtils o suavitzadors; cast. tostado.—b) Endurit, mancat de suavitat, de flexibilitat (Bal.); cast. duro. «Aquest matalàs és rostit». «No puc menjar un pa tan rostit». «No juguis amb mi, que tenc els punys rostits».—c) D'edat avançada, més vell que jove (Men.). Aquelles jovensanes (y no jovensanes, perquè n'hi havia de ben rostides), hagueren pogut mirar un poc més prim, Ruiz Nov.
    Etim.: del part. pass. de rostir.