DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ROSTOLLAR m.
Camps de rostoll; cast. rastrojera. Y en los garrichs y rostollars hi lluen, P. Briz, «Cap de ferro», 49 (ap. Aguiló Dicc.).

2. ROSTOLLAR (o restollar) v. tr.
|| 1. Llaurar el rostoll; donar la primera rella a un camp després de segar-lo (Cerdanya, Gironès, Empordà, Berguedà, Penedès, Conca de Barberà, Pallars, Pla d'Urgell, Morella, Val., Bal.); cast. alzar.
|| 2. Tornar sembrar el rostoll sense deixar-lo de restoble (Vic, Pla d'Urgell, Gandesa).
|| 3. Pasturar el bestiar pel rostoll, en l'estiu; cast. agostar.
|| 4. Llevar el rostoll per cremar o per fer formiguers (Pollença).
|| 5. fig. Esperar ballador i no trobar-ne, una noia en un ball (Empordà). «La Cisó s'ha fet un tip de rostollar».
    Fon.: rustuʎá, rustuјá (or.); rostoʎá, restoʎá, rastoʎá (occ.); rastoʎáɾ (val.); rostoјá (mall.); rustuá (men.); rustəјá (Empordà).