DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ROTA f.
|| 1. Tros de terra que era garriga i ha estat sembrada (Mall., Eiv.); cast. barbecho. Al cortal den Bn. Porcell... a la rota del fabre de Tura, doc. segle XIV (RLR, xxx, 268). Tot hom e tota fembra que traurà leyna de rota que no sia cremada, que pach de ban XII diners per cada vegada, doc. a. 1342 (BABL, xii, 43).
|| 2. Tros de terra que un conrador cultiva dins un predi d'altri durant alguns anys, generalment pagant al propietari una porció convinguda del que hi cull; sol esser terra prima o allunyada de les cases de possessió, i no podent-la conrar directament el propietari, la dóna a conrar a un altre a canvi d'algun benefici o del simple avantatge de tenir la terra roturada sense despeses pròpies (Mall.); cast. pejugal, serna. De una part confronta ab olivar..., de altre ab sa tanca o rota de la Fortaleza, doc. a. 1684 (Hist. Sóller, i, 775). Es correntims... s'estenen dins es planiols més baxos vessant de rota en rota, Ignor. 21. El sistema de rotes, avui caducat, tenia diverses característiques contractuals segons els diferents pobles mallorquins. A Llucmajor la rota solia esser d'una quarterada, però hi havia roters que prenien dues o més quarterades i no deien «tenc tantes rotes», sinó «tenc una rota de tantes quarterades». A la comarca de Santanyí, el benefici o preu que el propietari demanava al roter solia esser doble: el censal, consistent en una quarta o quinta part de les garbes obtingudes, i el deume, que era la dècima part de tot el que es collia a la rota. Terra de rota: terra prima, pobra, de poc profit (Rokseth Cult. 13).
Rota: topon. a) Les Rotes: partida de terra entre Sant Martí de Maldà i Preixana.—b) Ses Rotes: barri d'Alaró (Mall.), edificat a terreny que abans estava dividit en rotes de conreu.—c) Les Rotes: platja i caseriu en terme de Dénia, al peu del Montgó.
Rota: llin. existent a Borredà, Castell de l'Areny, Gironella, etc. Hi ha la variant Rotes (escrit sovint Rotas) a Banyoles, Olot, etc.
    Fon.: rótə (bal.).
    Etim.: del llatí rŭpta (tĕrra), ‘terra rompuda’.

2. ROTA f.
|| 1. ant. Desfeta militar, derrota. Són se perduts a la rota de Rabinat, doc. a. 1462 (Col. Bof. xxii, 291).
|| 2. Anar de rota (ant.) o de rota batuda: anar malament, estar en decadència ràpida (bal.); cast. ir de rota batida. Va lo món ja tant de rota, Cobles Marquesota. Es Foment de sa Pintura par que vaja de rota batuda, Ignor. 23.
    Fon.: || 2, də rɔ̞́tə βətúðə (bal.).
    Etim.: de l'it. rotta, mat. sign.

3. ROTA f. ant.
Instrument musical semblant a la cítara, però amb més cordes que aquesta; la seva forma no sembla haver estat determinada amb seguretat; segons Pedrell (Est. Univ. iii, 26), la rota s'anomenava també viola de rodes i funcionava mitjançant una manivela aplicada a una roda de cerres untades amb pega grega; cast. ant. rota. Era jove fort bell e tenia una rota entre les mans, Metge Somni i. Sonant la rota, la qual Mercuri a mi havia donada..., les dites portes me foren tantost ubertes, Metge Somni iii. En aquests textos Bernat Metge identifica la rota amb la lira, que és l'instrument que segons la mitologia rebé Orfeu de Mercuri.
    Etim.: del germ. hrotta, mat. sign.

4. ROTA f.
|| 1. ant. Tribunal o consell de justícia d'un príncep. En neguna ciutat per gran que fos, no podia haver sinó XVI juristes, ço és los quatre assessors dels dits quatre officials e los XII de la rota imperial, Eximenis Dotzè, c. 206 (Aguiló Dicc.). Lo illustre senyor loctinent... dematí partí de la present ciutat ensemps ab los del real consell o rota, doc. a. 1501 (Ardits, iii, 171). Lo senyor Governador ab alguns doctors de la Rotta, doc. a. 1523 (ibid. 347). Real Audiència... altrament nomenada Rota, Pragm. Aud. Mall. 16.
|| 2. Nom d'un tribunal de la cort papal en el qual es decideixen en apel·lació les causes eclesiàstiques de tot el món catòlic, i també tribunal que per privilegi pontifici existeix a Espanya amb la missió de ventilar en segona i tercera instància les apel·lacions contra sentències de jutges i tribunals eclesiàstics espanyols; cast. Rota.
    Etim.: del llatí rŏta, ‘roda’, pel sistema del torn en els seus procediments.

5. ROTA f. ant. (italianisme)
Roda. A les vetz fan celles qui dançan en rota, Febrer Par. xiv, 20.